Competències i situacions didàctiques.

El passat dimarts, les nostres companyes ens van exposar quines són les competències i situacions didàctiques a l'aula d'infantil.

En primer lloc, analitzarem quines son les competències bàsiques que es desenvolupen dins del àmbit educatiu:

Les competències comunicatives	Les competències metodològiques	Les competències personals	Competències específiques centrades en conviure i habitar el món
1.Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. 2.Competència artística i cultural.	3.Tractament de la informació i competència digital. 4.Competència matemàtica. 5.Competència d'aprendre a aprendre.	6.Competència d'autonomia i iniciativa personal.	7.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 8.Competència social i ciutadana. 9. Competència emocional (en algunes C.C. A.A.)

                            

A continuació, les nostres companyes ens van mostrar una sèrie de seqüències didàctiques per a poder treballar aquestes competències en infantil, i que podemo observar mitjançant la realització d'aquestes. Aquestes són un exemple de com seqüenciar activitats per al nostre alumnat:

• Joc: "Recupere el meu nom".
• En aquesta activitat, que consisteix en buscar el seu nom mitjançant papers que s'han perdut a l'aula, podem observar amb el nostre alumnat les estratègies que utilitzen per identificar el seu nom, la col·laboració que mostren amb els seus companys, i com desenvolupen  e identifiquen els trets del sistema d’escriptura.  

• Joc: "La meua família".
• Aquesta activitat consisteix en que els alumnes realitzen un dibuix i una petita descripció de com és la seua familia. En aquesta activitat, es treballa la competència de la comunicació lingüística, ja que treballaran com comunicar estats d’ànim, sentiments, emocions, i vivències a través del llenguatge oral. A més, podrem observar el vocabulari que utilitzen, el llenguatge corporal que utilitzen, la organització d’idees de en la descripció de les families i els comentaris que realitzen per analitzar les situacions familiars.
• 
  

• Joc: "Què necessitem per a tindre un dia perfecte?"
• En aquest joc, el alumnat realitzará una llista o redacció on diria que és allò que necessita per a tindre un dia perfecte. Aquesta sería un exemple de situació didàctica integral, ja que es tractaria la autonomia e iniciativa personal. En aquesta activitat, podriem observar com transmetre els seus sentiments i emocions.

Altres situacions que s'han de realitzar serien pràctica del text lliure, ja que és l'eix central de intervenció pedagògica. En aquestes tipus de intervencions, es poden treballar habilitats comunicatives com:

• Oral: els xiquets parlen i els escoltem de forma activa, i després sintetitzen la informació i la escriuen en una cartolina.
• Text lliure escrit: es fomenta la construcció de frases, de gramàtica, de vocabulari, i de lectura silenciosa. Fer que observen que la seua escriptura és útil. 

• Altra forma de treballar és mitjançant la correspondència entre escoles o entre alumnes. En aquesta situació didàctica podem situar dues fases:
• Idees prèvies mitjançant activitats de familiarització sobre la correspondència.
• Les cartes col·lectives: on s'ha de crear una carta comú entre tots els alumnes de la classe, i treballar tots els elements que formen la correspondència.  
• Carta individual, on s'arriba a fer una activitat significativa. Per que se intercanviarà cartes amb un company de classe de forma intima durant tot el curs.

• Noves tecnologies, han d'experimentar i utilitzar les noves tecnologies com mitjà per a informar i comunicar-se. Aquesta tasca es pot fer mitjançant la familiarització sobre els ordinadors, distribuir i treballar en grups, escriure un correu electrònic, visitar l’aula o racó d’informàtica, etc.

Preguntes a dur a terme:

Quins tipus de situacions didàctiques trobem a infantil?

Hi han moltes situacions didàctiques a dur a terme a l'aula d'infantil per a treballar diferents continguts i competències. En aquest cas, es tracta de treballar els trets de l'escriptura, saber transmetre sentiments o sensacions, desenvolupar la seua capacitat d'autonomia e iniciativa personal, la pràctica del text lliure, la socialització mitjançant la correspondència entre ells/-es o amb altres centres, o la iniciació al món de les TIC i noves tecnologies.

Proposta de situació integral.

Podríem treballar conceptes matemàtics mitjançant l'educació física. En aquest cas, plantejant-nos treballar els primers conceptes que puguen tindre el alumnat relacionat amb les matemàtiques d'una forma més lúdica i que reforce el seu aprenentatge. Es podrien fer un conjunt de jocs, com una mena de olimpíada matemàtica, on gràcies a un transfons matemàtics, els alumnes gaudisquen aprenent. Per exemple, una activitat podria ser una cursa on al final hi hagueren objectes geomètrics (quadrats, rectangles, triangles...) i deuen tornar-los a la base. D'aquesta forma reforcem allò que han aprés d'una forma activa, lúdica i significativa.

Per a que serveix el text lliure.

El text lliure pot ser una gran ajuda per a lectoescriptura del nostre alumnat. Mitjançant aquest, fem que els nostres alumnes comencen a familiaritzar-se a la lectoescriptura, al codi escrit, etc. A més, al seu lliure, fem que comencen a desenvolupar la seua imaginació i creativitat, a més de al ser una tasca "no obligada", que comencen a tindre gust per escriure.  

·         

LA COMPETÈNCIA ESCRITA EN EDUCACIÓ INFANTIL

                A la classe del dia 5 de novembre, el grup compost per Carolina Bautista, Laura Climent, Miriam Hipolito i Cristina Ferrando, van exposar un treball que tractava sobre la competència escrita en educació infantil.

                En primer lloc vam aprendre que el sistema d'escriptura no s'ha d'aprendre abans d'escriure textos. El coneixement del món es produeix dins d'un procés complex que es dilata amb el temps, y tant l'ús dels textos com el sistema d'escriptura conformen l'escrit.

                Com a docents, hem de crear la nostra metodologia pròpia, però, ens podem guiar per les 4 metodologies més interessants que hi ha fins al moment al respecte:

                -->Ovide Decroly: Proposta pedagògica basada en el respecte pel nen y la seva              personalitat amb l'objectiu de preparar als nens per viure en llibertat, oposant-se a la               disciplina rígida, apostant per crear un ambient motivador amb grups homogenis basats en al globalització, l'observació de la natura i l'escola activa.

                -->Maria Montessori: Proposta pedagògica que afirma que cal començar pel   coneixement dels sons i lletres.               

                -->Celestine Freinet: Proposta pedagògica amb la qual els nens treballen i aprenen amb           tot el que tenen a l'abast.

                -->Lev Vygotsky: Proposta pedagògica amb la qual cal ensenyar a escriure de forma    natural en contexts significatius.

                A més a més, cal destacar que els infants estan en constant contacte amb el mon de l'escrit. Totes les senyals de tràfic, informacions, els camions publicitaris, etc., son un clar contacte amb aquest mon, per tant, aïllar-los d'aquest no hi te cap sentit. Per tant, es proposen 4 metodologies:

                -->Escoltar la lectura de llibres (donat que al escoltar, descobreixen l¡ordre del conte o              narració).

                -->Inici de la producció de textos escrits (introduir de manera progressiva).

                -->Generes discursius com a instruments mediadors.

Es van presentar diversos gèneres a mode d'exemple, per tal de que entrarem un poc en context. Els models presentats van ser:

                -->La Llista: Ordenada i amb una visualització clara, amb relació d'elements d'una          mateixa categoria, ajuden a recordar.

                -->La Carta: Amb diverses parts com lloc i data, salutació, contingut, acomiadament i   signatura, que te un destinatari amb una intenció concrets. El llenguatge ha de tenir en        compte al destinatari i el context, i cal una presentació formal.

                -->La Recepta de Cuina: Es més breu, amb una estructura que consta de títol,                 ingredients e instruccions per la preparació, amb una informació objectiva, precisa i   ordenada. Trobem l'ús d'ordinals i de cardinals amb connectors, i normalment també       imatges.

                -->Menú: L'estructura és el primer plat, segon plat, postres i, si es vol, la beguda, amb               una informació objectiva, clara, precisa i ordenada.

                -->Conte: Amb portada, inici, desenvolupament del conflicte, resolució d'aquest i        situació final, tenen una atenció literària clara. S'utilitzen els verbs en 3ª persona i           passat, i els diàlegs en la narració, amb un alt grau de coherència.

                -->La Notícia: Presenta els verbs en 3ª persona, i te una menor implicació de   sensacions i sentiments.

                -->Els Poemes: Basats en la melodia i el ritme, tenen una intenció estètica, amb una    distribució adequada i elements repetitius interessants per as i les infants donat que                ajuden a recordar.

                -->Els Textos Explicatius: Iniciació en els llibres de consulta, amb un lèxic precís i sintaxi               clara, un ordre en l'exposició, amb apartats i subapartats i amb un gran ús de        connectors.

                Ens van donar, també, algunes activitats per al inici de la competència escrita, encaminades a que l'alumnat observés la importància d'aquesta. Algunes d'aquestes son identificar escrits, ordenar els llibres de l'aula, llegir en veu alta textos interessants, seguir instruccions senzilles, escriure davant de l'alumnat (el professorat), o invitar als xiquets a escriure el seu mon.

                Per tant, la tasca del mestre ha de ser la d'interactuar i donar estratègies, amb escriptures espontànies, dictats a l'adult, construccions col·lectives i copies, etc. Alguns recursos, per tant, per ensenyar el sistema d'escriptura poden ser l'observació del model, buscar els referents, la construcció del repertori de lletres, etc. Cal tenir en compte també el tipus de lletra al primer aprenentatge, tenint estratègies d'intenció docent, i la interpretació de l'alumnat, al igual que l'autoavaluació i la consciencia del que s'aprèn.

                Per finalitzar l'exposició, el grup va organitzar un joc estil "Atrapa un millón", amb preguntes relacionades amb la competència escrita.

                A continuació, resoldrem uns dubtes que es van formular al finalitzar l'exposició:

1.-->En que consisteixen alguns coneixements previs que les xiquetes tenen sobre el sistema d'escriptura?

2.-->En una frase, digueu que aporten cadascun dels autors exposats pel grup.

Freinet: Aprenentatge mitjançant la interacció amb el seu medi.

Decroly: Llibertat i coneixement per realitzar un aprenentatge actiu i productiu per una vida real.

Vygotsky: Ensenyança basada en l'aprenentatge i el desenvolupament cognitiu natural, i no impossat, mitjançant situacions reals.

Montessori: Aprenentatge basat en la percepció dels sons.

3.-->Afegir 3 generes més diversos als exposats del document de competencia escrita.

Horari de classe o de programació setmanal: distribueix les feines que cal fer al llarg del dia, donat que es important, i els ajuda a aprendre a ordenar-se les tasques al llarg del dia per poder realitzar-ho tot de forma ordenada i productiva.

CD's de música: Amb una portada i una contra portada on podem llegir les cançons que hi han a dintre, poden aprendre a gaudir de la música i del significat que en poden traslladar les lletres d'algunes cançons.

Cartells dels noms de les aules: indica informació sobre l'aula a la que van a accedir.

4.-->Que son els objectes portadors i per a que serveixen?

Es tracta d'objectes que contenen informació que poder utilitzar per aprendre a llegir i escriure. Ja sigui des de prensa fins a simples targetes de felicitació, posseeixen un significat y porten una sèrie d'instruccions o de textos que els nens han de desxifrar i entendre per poder obtenir el significat d'aquests. Ens podem fer servir d'aquestos per ensenyar-los la lectura i l'escriptura d'una forma activa, amb constant contacte amb el seu entorn, amb la vida quotidiana.

MODELS D’INTERVENCIÓ DIDÀCTICS

En la classe del dimarts 29 d’octubre, vam parlar dels tipus de models d’intervenció didàctics que podríem trobar, ja que un grup de companyes van exposar aquest tema.

Començàren parlant de la programació d’una unitat didàctica, ja que aquesta integra la programació d’aula, així com, els aspectes a tindre en compte serien:

·         L’aprenentatge significatiu: Deuríem de tenir en compte els coneixements previs del nostre alumnat, els coneixements funcionals (elements de la vida quotidiana o de les pròpies vivències) i els continguts han de ser motivadors.

·         La teoria constructivista de l’aprenentatge: L’aprenentatge es construir amb el que el xiquets i les xiquetes volen aprendre, per la qual cosa hauríem que tenir en compte les vivències, les experiències o els interessos del nostre alumnat.

·         La perspectiva del coneixement globalitzador i relacional: L’aprenentatge es construeix quan l’alumnat estableix relacions entre el contingut y els elements de la seua vida quotidiana.

Per fer una unitat d’intervenció didàctica haurem de adaptar-la al nostre alumnat tenint en compte el tems, l’edat, els coneixements previs i el context de l’aula. A més a més, hauríem de negociar el contingut que volem tractar amb l’alumnat per a finalment poder elegir un model d’intervenció adequat.

Exemples d’unitats d’intervenció didàctica:

UNITATS DIDÀCTIQUES
PROJECTES D’ESCRIPTURA	PROJECTES DE TREBALL	SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
Són projectes que s’organitzen al voltant de la producció d’un text. Per exemple el còmic i la poesia	Són projectes, els continguts dels quals es negocien entre professorat i alumnat.	Unitat d’intervenció on es programa partint de l’activitat i no dels continguts lingüístics.
Enfocament textual.	Enfocament globalitzador i constructivista.	Enfocament textual.
Els contextos habituals en els que es realitzen son la L1 i la L2.	Els contextos habituals en els que es realitzen son la L1 i la L2, així com, la utilització de la LE en l’alumnat competent.	Els contextos habituals en els que es realitzen son la L1i la L2.
La llengua adquireix un significat real.	La llengua s’utilitza en un context real com a mitjà de comunicació oral i escrit.	La llengua s’utilitza en un context real com a mitjà de comunicació oral i escrit.

Finalment, hem fet una activitat conjunta en classe, així que hem dividit la classe en 3 equips grans. L’activitat consistia en que cada grup inventara i explicara una unitat didàctica de manera ràpida, per a fer l’exercici hem repartir els tipus d’unitats didàctiques que podem trobar (projectes d’escriptura, projectes de treball i seqüència didàctica).