Translate

dijous, 31 d’octubre del 2013

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Ampliació de l'entrada anterior

Per ampliar l’entrada del dia 15 d’octubre y l’exposició que varen fer les nostres companyes a classe, hem trobat onze condicions per a un aprenentatge escolar òptim de totes i cadascuna de les tres llengües del currículum.
1. Es partirà sempre de les capacitats i els coneixements inicials dels xiquets i les xiquetes, dels seus interessos i motivacions, i del seu estil d’aprenentatge.  Constructivisme
2. L’entrada d’informació —input— lingüística consistirà en mostres reals i variades (programes de radio o televisió) de llengua en ús parlada o escrita (converses, textos orals o escrits...) a l’abast de les capacitats de comprensió dels alumnes i les alumnes.
3. Els alumnes i les alumnes usaran la llengua com a instrument per a fer coses interessants i funcionals en situacions comunicatives reals o simulades, amb una atenció primordial al missatge i no a les formes lingüístiques.
4. Caldrà motivar els alumnes i les alumnes per a processar els textos orals i escrits, per a realitzar les tasques proposades mitjançant l’ús de la llengua, i per a utilitzar-la en la interacció personal quan el context sociolingüístic ho permeta.
5. Es plantejarà una focalització progressiva en la forma —atenció a les formes fonologicoortogràfiques, gramaticals, lèxiques i textuals— i una reflexió sobre l’ús, inserides dins les tasques comunicatives i d’acord amb les necessitats plantejades per la tasca.
6. Es promouran actituds favorables envers el coneixement d’altres llengües i cultures —especialment les que hi ha establides al currículum oficial, i aquelles representades pels alumnes a les classes—, i tolerància i respecte envers els seus parlants, especialment pel que fa a les llengües minoritzades o pròpies dels alumnes immigrats.
7. S’organitzarà l’activitat centrada en l’alumne/a tot partint de les seues necessitats comunicatives, de manera que els permeta l’assumpció progressiva del control de la interacció i de la responsabilitat del propi aprenentatge.
8. Es corregiran els errors, però no sempre, no tots i no de qualsevol manera. Només es corregiran quan no entrebanquen l’activitat comunicativa dels alumnes i les alumnes, només els que puguen ser assumibles i milloren la seua competència, i de manera que no es menys tinga el seu autoconcepte i provoque una minva en l’assumpció de riscos a l’hora de comunicar-se.
9. La gestió de la classe afavorirà la interacció (en el treball en grup, per parelles, etc.), i un ús sostingut del llenguatge iniciat i gestionat pels alumnes i les alumnes i no controlat sempre pel professor o la professora. Dinàmiques de treball variades (dictats per parelles o corregir els texts dels altres).
10. Es crearà a l’aula un clima càlid i relaxat que proporcione seguretat afectiva (clima favorable a l’aprenentatge, professor amb bon humor o bones relacions comunicatives), que evite l’ansietat per part dels alumnes i les alumnes, i que els facilite la creativitat i l’assumpció de riscos comunicatius.

11. L’avaluació s’integrarà dins el procés d’ensenyament- aprenentatge i no es farà solament al final.

dissabte, 26 d’octubre del 2013

TIL I TILC


SESSIÓ15-10-2013

QUÉ ÉS TIL i TILC?

El TIL (Tractament Integrat de Llengües) és un model d’educació plurilingüe, en el que les diverses matèries corresponents a l’àrea lingüística (valencià, castellà, anglés) es treballen de forma integrada i no com a assignatures independents.

El TILC (Tractament Integrat de Llengua i Contingut) també es un model d’educació plurilingüe que proposa el tractament integrat de llengües, a més, d’altres matèries no lingüístiques com per exemple educació plàstica i visual. Així com, el TILC es fonamenta en quatre principis unificadors (les quatre c) que són: contingut, comunicació, cognició i cultura/ciutadania.

Ens podem fer un idea de tot açò mitjançant la imatge:

 La principal diferència és que en el TIL tan sols es treballa de forma integrada  les matèries d’àmbit lingüístic i en el TILC s’integren aquestes amb altres d’àrea no lingüística, no obstant això, en aquest cas, els continguts lingüístics i comunicatius s’incorporaran als continguts no lingüístics, és a dir, mai es programa de les àrees lingüístiques.

COMPONENTS DEL TIL I EL TILC

L’enfocament integrat de les llengües és un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluència de diversos processos en els quals van prenent-se decisions, basades en principis didàctics i adequades al context en què s’han d’aplicar. Aquests processos són els  components indefugibles els quals podem observar a la taula següent:
 

 
 

Unificació de criteris

 

Establiment d’un tipus d’enfocament didàctic

 

Diversificació del tractament

 

Organització del tractament global / de l’actuació

-Pel que fa a l’adquisició i aprenentatge de la llengua.

 

-Pel que fa a la consideració de la llengua com a objecte d’aprenentatge.

 

-Pel que fa al metallenguatge.

 

-Comunicatiu

 

-Conceptual

 

-Experiencial

 

-Humanístic

 

Llengua:

 

-Segons la situació sociolingüística da cada llengua.

 

-Segons la presencia de la llengua en l’entorn.

 

-Segons si es fa un ús de la llengua com a vehicle de comunicació o com a objecte d’aprenentatge.

 

Alumnat:

 

-Segons la relació de la llengua amb l’alumne.

 

-Segons la edat i nivell dels aprenents.

 

-Segons les competències lingüístiques i experiències culturals en les que arriba l’alumnat al centre.

 

-Segons els possibles retards i dificultats en l’adquisició i aprenentatge de la llengua.

 

-Pel que fa a l’organització de les llengües:

 

·Seqüència i moment d’incorporació de les diferents llengües:

 

·Seqüència i moment d’incorporació del tractament sistemàtic de la lectura i escriptura.

 

-Pel que fa a l’organització dels continguts de llengua:

 

·Configuració dels continguts lingüístics en el disseny i aplicació del currículum.

 

·Agrupament dels continguts de llengua per al seu tractament didàctic

·El tractament dels continguts de la competència comunia i dels específics de cada llengua.

 

-Organització de les competències en cada llengua:

 

·Articulació de la competència conversacional i acadèmica
 


  Després de reflexionar sobre dels diversos components essencials en el TIL i TILC, podem dir que en  definitiva fer servir el TIL o TILC suposa per al professorat haver d’arribar a uns acords a l’hora de planificar qualsevol sessió, per aconseguir que veritablement es puga produir un tractament integrat de llengües o de llengua i contingut.  Alguns d’aquest acords podrien ser per exemple: quins continguts es van a treballar i cóm van a distribuir-se, quins van a ser els criteris e instruments d’avaluació, quines competències es volen desenvolupar, a través de quina unitat d’intervenció es va a basar el procés d’ensenyança- aprenentatge o d’aprenentatge- ensenyança, entre d’altres acords que seria necessari establir.

Per tant, tot i que pensem aquests models tenen innumerables avantatges tal vegada no es podrien aplicar a tots els centres perquè el seu ús no depèn d’un sol professor/a sinó d’un col·lectiu de mestres, inclòs d’una escola. L’ús del TIL o TILC comporta necessàriament una coordinació i cooperació entre els/les diferent membres d’un centre educatiu.

CONDICIONS NECESSÀRIES PER A L’APLICACIÓ DEL TIL I EL TILC

Per a poder desenvolupar aquest models d’educació plurilingüe, s’han de treballar a l’aula una sèrie de condicions o premisses per a assegurar un aprenentatge òptim, aquelles més importants són:

-Grups de treball reduïts.

-Sessions curtes no més de 30 minuts.

-Motivació derivada de l’interés de la tasca.

-Mínima atenció a la forma, sinó a la intenció.

-Prioritat a l’activitat de l’alumnat.

-Constant presència del joc.

 A banda de les nomenades per les nostres companyes nosaltres havem trobat algunes altres més,aquestes són:

-Creació a l’escola d’un context suficient d’ús.

-Realització d’activitats rellevants i significatives.

-Manteniment de la llengua d’instrucció (sols es fa servir la L2 o la LE).

-Desenvolupament d’estratègies cognitives.

-Desenvolupament de la competència social.

-Abastiment continuat de conversació instructiva i activitats de producció conjunta.

-Atenció continuada a aprendre a aprendre.

-Creació d’un ambient de classe relaxat i segur.

-Ús de varietat de gèneres, codis i tecnologies per a aprendre.

-Unió de continguts lingüístics i continguts temàtics.

-Avaluació del resultat i el procés.

 

Si volguereu obtindre més informació sobre TIL i TILC us recomanem aquestes pàgines:

 Introducció al TIL i TILC


Components del TIL


El tractament de llengües: TIL i TILC


 

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Anàlisi del llenguatge a l’educació infantil segons el currículum

La classe anterior la dedicarem a les presentacions dels temes. En aquest cas, la presentació del primer equip tractava de realitzar un anàlisi del llenguatge a l’educació infantil seguint els criteris que estableix el currículum.

Un aspecte que hem de tindre en compte és la necessitat que tenen els xiquets/es per comunicar-se. Aquests o poden fer per mitja de diferents llenguatges o expressions com són l’expressió plàstica on els infants poden expressar el que veuen al seu entorn, el llenguatge musical on podem treballar cançons per a que tinguen interès cap a la música, l’expressió corporal per a que expressen els seus sentiments i per últim el llenguatge oral i escrit ja que els xiquets/es han de ser conscients que estan immersos en una societat multicultural i multilingüe. Per tant, l’escola ha de educar en la interculturalitat i realitzar accions compensadores per afavorir a aquest aspecte.

D’altra banda, en aquesta presentació hem analitzat el tres primers blocs de continguts que estableix el currículum. Aquest són:
1.   Les llengües i els parlants: Conèixer que existeixen dos llengües oficials i necessàries per a desenvolupar-se en la societat.
2.      El llenguatge verbal: Escoltar, parlar i conversar. Evitar el llenguatge col·loquial.
3.      La llengua com a instrument d’aprenentatge. Objectius específics del valencià i del castellà.

A les conclusions que arribem és que els infants han de ser conscients de la  diversitat lingüística i sociolingüística i que han de tindre una actitud positiva per tal d’adquirir un aprenentatge progressiu. A més, nosaltres com ha futur docents hem de programar activitats que es puguen aplicar i que s’incloguen en la llei vigent.

Per últim, després d'aquesta presentació  hem de tindre en compte com a futurs docents que la primera necessitat que tenen en infantil és la de comunicar-se ja que   aquest imaginen i troben elements de comprensió del món que els envolta entre ells, la família, la societat i l’entorn. Per tant, l’escola ha de facilitar recursos per a que els xiquets puguen comunicar-se. Així mateix, relacionem l’educació plàstica amb la necessitat de comunicar-se ja que per mitjà d’aquesta poden expressar les seues vivències i fantasies. Aquesta també està relacionada amb la creativitat, la sensibilitat i l’emotivitat.

D'altra banda, a les nostres activitats han d'estar presents les funcions del llenguatge que treballem a l'etapa d'infantil. Aquestes són la comunicativa, la representativa i la creativa o lúdica. Exemple d'activitat:

L'activitat que proposem per a treballar aquestes funcions és la de crear amb l'ajuda del mestre una cançó sobre les rutines. Per tant, abans de començar l'activitat preguntaríem als infants que desdejunen, a quina hora es desperten, que fan després de despertar-se, etc. Una vegada això entre tots i totes crearíem la cançó tenint en compte la majoria de rutines que fa cadascú. Així mateix, aquests mentre la cantem han d'anar realitzant-ho mitjançant mímica. A més, recalçaríem la cançó amb imatges per a què els xiquets/s'identificaren visualment el que estem cantant.

Així mateix, el codi escrit a infantil el treballem per mitjà de l'escriptura. A més, els xiquets abans d'entrar a l'escola ja han estat en contacte amb l'escriptura, ja que es tracta d'un objecte cultural que està present a tots els àmbits en el que es desenvolupa l'infant. Per tant, l'apropiació de la llengua escrita s'aconsegueix mitjançant el coneixement del sistema d'escriptura.

Pel que fa al llenguatge verbal, trobem almenys tres competències comunes per a les tres llengües:

1.      Iniciativa, interès i participació en la comunicació oral en les situacions de la vida quotidiana en l'aula.
2.      Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació.
3.      Ús progressiu de les estratègies bàsiques per a la comprensió.

Per últim, proposem una aplicació per a treballar a l'educació infantil. Es tracta del "jclic", una eina que permet al professorat crear amb facilitat recursos educatius digitals. Aquest està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, paraules creuades, etc.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Hora de les aventures!

La passada sessió que realitzarem, analitzem els elements que integren l'aprenentatge de les llengües; és a dir, el currículum, les bases metodològiques, els models d'intervenció, la programació o la complementació teòrica.

Començàrem la classe plantejant quina seria la finalitat d'aprendre una llengua, és a dir, arribar a fer-la servir. No ens val un plantejament teòric de la llengua, com es plantejava anteriorment, de manera memorística. Hem de saber aplicar-la en el carrer o situació quotidiana, centrant-nos en la seua enfocament comunicatiu. No hem de centrar-nos en una correcció exigent en la forma de comunicar del nostre alumnat, si no els hem de fomentar l'ús de la llengua, fer-los fugir de la seua comoditat per a que al final tinguen un èxit en la vida pel que fa al aspecte comunicatiu.

Durant les activitats que vam realitzar, arribarem a la conclusió que la millor proposta de treball a dur a terme en l'aula de infantil, era CLIC o (Tractament integrat de llengua i contingut). Aquestes propostes les podriem treballar mitjançant activitats dinàmiques i pràctiques on el nostre alumnat duguera a terme tot el seu aprenentatge d'una forma activa, fent que vegueren que és útil tot el aprenentatge d'aquesta llengua. Mai hem d'oblidar que el major motor d'aprenentatge per al nostre alumnat és la motivació i els seus interessos, fent que manipulen i experimenten qualsevol experiència on es duga a terme la seua capacitat comunicativa i puguen consolidar el seu aprenentatge de una forma significativa.