CONCLUSIONS

Ens agradaria tancar aquest bloc amb una breu conclusió:

Considerem aquesta assignatura ha sigut un breu però intens recorregut pel que fa a la temàtica de la lectura i l’escriptura, de llengua l’educació Infantil.

A través de les exposicions de les nostres companyes i a través de la realització d’aquest bloc hem pogut ampliar els nostres coneixements i consolidar d’altres que ja hem tractat en altres assignatures i cursos.

Al llarg d’aquest trimestre ens hem adonat que ensenyar llengua no és una tasca gens fàcil, tot i que ho sembla.

Realment una vegada et poses “mans a l’obra” t’adones que es por fer de gran diversitat de maneres, no obstant això, si es vol ensenyar llengua, si es vol que els xiquets/es desenvolupen habilitats tan bàsiques com són llegir i escriure i  a més, ho fagen d’una forma entretinguda, significativa, contextualitzada i fent servir un enfocament comunicatiu i una metodologia constructivista. Aleshores, segur esteu d’acord en mi, ensenyar llengua esdevé quelcom prou més complicat. 

Creguem que ser professor/a és una professió 100% vocacional i tots/es volem el millor per als xiquets/es, és per això que considerem és importantíssim estar ben formats acadèmica i pedagògicament, conèixer allò que vol dir aprenentatge significatiu, el que implica el constructivisme, i cóm es du a terme l’ensenyament de llengua d’un enfocament comunicatiu.

Aquest any a l’assignatura que hem cursat, no hem vist tots els aspectes que ens haguera agradat i tal vegada no hem fet tots els treballs pràctics que haguérem volgut (realització d’algun unitat didàctica més, o d’algun projecte). No obstant això, amb el temps que hem tingut i la càrrega de treball d’altres assignatures, s’ha fet impossible fer-ho.

Havent aclarit el que hem esmentat anteriorment, sí que volem deixar constància de tot el que hem aprés, com ja hem dit anteriorment, gràcies a les diverses exposicions que s’han realitzat a classe, hem pogut recollir en aquest bloc tan aspectes teòrics (la llengua al currículum d’Infantil, metodologia TIL i TILC) com dinàmiques de treball (text lliure, dictat a l’adult, escriptura espontània, construcció col·lectiva, ús de generes discursius ) activitats pràctiques (identificar escrits, ordenar llibres a l’aula, llegir en veu alta textos interessants...), així com, altres recursos (llista, carta, nota, recepta de cuina, conte, noticia, relat de fets, àlbum il·lustrat) per a iniciar a l’alumnat en la lectoescriptura.

Tot açò i moltes coses més que ja vam comentar en l’autoavaluació de l’últim dia de classe.

En definitiva aquesta assignatura ens ha deixat amb un bon sabor de boca, i amb ganes de saber més, de seguir formant-nos coma professors/es d’Educació Infantil, pensem que encara ens quedem moltes més coses per aprendre. No obstant això, poc a poc anem tenint més clar quin ha de ser el nostre paper i de quina manera hem d’ensenyar i planificar llengua a aquesta etapa tan crucial per als xiquets/es com és l’educació infantil. Esperem doncs, no oblidar tot el que hem parlat a classe, tot el que hem après i poder aplicar-ho en un futur.

 

COMENTARI PEL·LÍCULA "SER Y TENER"

Desprès de la visualització de la pel·lícula que ens recomanaren, em volgut redactar un document en el que podreu trobar la refléxió que hem fet sobre aquesta respecte al paper del mestre i les dinàmiques que fa servir.

Esperem que us agrade!

Ser y tener from Davidarcos92

LA LECTURA I L'ESCRIPTURA AL CARRER

A continuació, una sèrie de cartells i fotografies que hem trobat al carrer i un comentari que hem fet sobre la utilitat d'aquestes en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en Educació Infantil.

Escriptura al carrer from Davidarcos92

Comentari de la pel•lícula "Donde viven los Monstruos"

"Donde viven los monstruos" es tracta d'una pel·lícula adaptada a la pantalla gegant del llibre infantil de Maurice Sendak "Donde viven los monstruos. La pel·lícula, dons, narra la historia d'un nen (Max) una mica revoltós però sensible, que es sent incomprès a casa, escapant a un lloc imaginari, el mon on viuen els monstres. Així dons, aplega a una illa on es troba amb criatures misterioses i un cop extranyes, les quals les seves emocions son tan salvatges e imprevisibles a la par de les seves accions.

Al llarg de la pel·lícula, el nen es troba amb una colla de monstres que mostren les diverses personalitats simbolitzant amb sí mateix les diverses emocions dels sers humans y representacions dels temors i conductes més naturals de tots els sers vius.

Aquesta es una gran pel·lícula per tractar les emocions, donat que, en primer lloc, se'ns mostra que no hi ha que tenir por de tenir por; es a dir, es normal que tothom tingui por d'alguna cosa. No sols els infants tenen por, inclòs els adults, i qualsevol tipus d'animal, també tenen por d'alguna cosa. A més a més, es fa un recull de totes les emocions, de la ma dels monstres, que les persones poden tenir. Així, es dona lloc a treballar totes aquestes emocions, donant lloc a possibles debats, arguments, etc., per treballar-les.

A més a més, aquesta pel·lícula, a més d'oferir un punt de vista ampli sobre les emocions als infants (i no tan infants), ens dona l'oportunitat als adults de poder observar i comprendre la diferent percepció de la realitat per part de l'adult i per part de l'infant. Es a dir, mentre que els adults observen en el nen una vida amb sers volguts, que sempre estan atents a ell, i li donen tot el que vol, el nen observa una realitat en la qual cap persona el compren, es sent un incomprès, cosa que el fa "escapar" de la realitat i anar a parar al mon on viuen els monstres. Per tant, com adults, cal centrar-nos, de vegades, en el que els nens i nenes expressen, viuen i senten a nivell emocional, i no sols en el que nosaltres creguem que ocorre.

Els 'àlbums il·lustrats

  

L'àlbum il·lustrat que us mostrem es titula "L'elefant encadenat". Aquest tracta d'un nen que li encantava el mon del circ i, en concret, l'elefant. El trobava meravellós, però, no podia entendre com, en acabar l'espectacle, el nugaven amb una cadena a una petita estaca clavada al terra, y no s'alliberava. Si utilitzés la seva força, gairebé fàcilment podria alliberar-se. Aleshores, desprès de preguntar als adults, troba que no ho fa per que, de menut, ho va intentar sense aconseguir-ho, y l'idea del fracàs està gravada en la seva ment. Per tant, el nen compren que a ell també li passa el mateix, i ara que es més fort, de segur que podrà fer aquelles coses que abans no podia, i ha d'intentar-ho de nou. Senzill però concís

Amb aquest conte es treballa l'autoestima y el agafar confiança en ú mateix, i motivar als nens i nenes a que comproven si son capaços de fer moltes coses, inclòs aquelles que avanç no hi eren capaços i capaces.

Aquest es un tema molt interessant per treballar amb l'alumnat, pel que fa a nivell afectiu. A més a més, les il·lustracions d'aquest àlbum s'ajusten per a l'etapa d'infantil, al mateix que el text.

Un altre àlbum il·lustrat que podríem destacar es "Al prat". Aquest àlbum ens ofereix una història senzilla explicada en primera persona per la petita Yu-Chan, gràcies a la qual seguim de prop -i arribem a viure i veure literalment- allò que li esdevé. En destacaríem especialment cinc aspectes. El primer, el llenguatge, que reprodueix la veu infantil i està ple d’onomatopeies il·lustratives dels sons que arriben a la nena. El segon, la perspectiva des de la qual se’ns mostren i expliquen els fets, corresponent a la seva vivència. El tercer, l’estètica delicada i significativa, amb unes imatges que se situen en la millor tradició de la il·lustració japonesa i estan en plena sintonia amb l’experiència del personatge. El quart, l’omnipresència dels sentits, que denota la percepció de Yu-Chan però també impregna de sensualitat el relat. I el cinquè, el final, desplegat amb un tombant inesperadament dramàtic que introdueix emoció en la narració (tota placidesa i suavitat fins aquí), i que es resol feliçment però amb una subtilesa exquisida, ja que el text es tanca amb una pregunta de Yu-Chan que no obté resposta.

Comentari documental “Pensant en els altres”

Aquest documental ens mostra un grup de xiquets i xiquetes que estan cursant quart de primària a una escola del Japó.

Primerament ens agradaria destacar el paper del mestre en aquest documental, ja que ha sigut molt important, doncs feia de guia en tot moment, fent possible que l’alumnat expressara els seus sentiments. Podem dir que l’objectiu d’aquest mestre és que els seus alumnes siguen capaços d’entendre el significat de la vida i la mort, com a primer pas per a poder expressar tots els seus sentiments i anècdotes més íntimes.

Aquests temes, al ser poc tractats a les aules de primària, el professor els diu que escriguen cartes a la seua llibreta on poder expressar tots els seus sentiments lliurement i, així poder explicar-los millor a la resta de la classe.

També ens han marcat molt les paraules que el mestre va dir als alumnes el primer dia de classe: “Venim a l’escola per ser feliços i per aprendre. Només tenim una vida i l’hem d’aprofitar-la al màxim”. Després de dir aquesta frase, amb el pas del tems el professor aconsegueix establir amb el grup- classe una relació entre iguals que afavoreix l’aprenentatge col·laboratiu, on cada xiquet o xiqueta pas a pas van descobrint els seus punts forts i els dels seus companys/es. D’aquesta manera al llarg del documental observem com es creen uns lligams molt forts entre ells i elles.

Alguns exemples d’aprenentatge cooperatiu i dels lligams o vincles que van crear els xiquets i les xiquetes entre ells/es van ser: unes cartes que els xiquets i les xiquetes van escriure a un company de la seua classe per donar-li ànims ja que havia faltat son pare i una altra carta més gran escrita en la sorra del pati per a que el pare del xiquet la poguera llegir des del cel.

Un altre exemple podria ser l’incident d’un company seu amb el rai; el que va succeir es que la classe per equips va construir durant una setmana un rai, el dia en el que van a comprovar els resultats de la seua feina, un company d’un equip va ser castigat a no provar el rai per haver parlat a classe. Alguns companys i companyes del seu equip el van defensar, i van fer canviar d’opinió al mestre sobre el càstig. Ací hem pogut adonar-nos que el mestre tenia raó tal com deia en una de les seues frases: “Si una persona no és feliç, no ho serà ningú”, ja que els xiquets/es no eren feliços si un dels seus companys no provava el rai, fins i tot, estaven disposats a no provar-lo sense ell.

En tot el documental ens hem adonat de la importància del mestre, de cóm educa, de cóm ensenya al seu alumnat i hem pogut aprendre moltes coses d’ell. Per exemple la importància que li dona al treball dels sentiments i les emocions per fomentar els lligams d’intre del grup- classe; la llibertat d’experimentació, tal com passà amb el rai, on el professora els donà llibertat per pensar com ho havien de fer, els materials que anaven a utilitzar o les eines que volien emprar.

Per a concloure podríem dir que ens agradaria ser un poc com aquest mestre, saber escoltar els raonaments dels xiquets/es, no tancar-nos en banda, ni ser autoritaris, en definitiva volem tindre la ment oberta al canvi, a la reflexió, al diàleg, no hem de callar a l’alumnat doncs estarem frenant el seu desenvolupament i també estarem perdent-nos tot el que els/les estudiants ens poden ensenyar. Tal com va passar amb el xiquet del rai, els xiquets/es  mitjançant els seus  raonaments el docent va acceptar que el seu alumnat li havia donat una gran lliçó de companyerisme.

Finalment dir que considerem que aquest tipus d’activitats ens ajuden a descobrir pràctiques, mestres, que son un bon exemple a seguir, en aquest cas, el professor del documental és un gran exemple de com ser un bon mestre/a que escolta, estima i no frena al seu alumnat.

Una visita per Aprendre Textos d'Anna Teberosky

Aprendre textos és una web fonamental per a la formació i actualització dels professors i professores de l’Educació Infantil i Primària.

Està especialment centrada en el tema del llenguatge oral i escrit i al procés d’ensenyar i aprendre a les escoles mitjançant recursos i activitats molt dinàmiques i innovadores. Aquesta pàgina es fonamenta en una perspectiva basada en la experiència, on  mitjançant les evidències empíriques de la recerca històrica i actual i de l’experiència assolida a partir d’ anys de treball a les escoles amb la intenció de millorar el procés d’ensenyar i aprendre, així com les competències lingüístiques i acadèmiques dels alumnes. 

El que és molt interessant d'aquesta pàgina es que ofereix models de pràctiques educatives organitzades al voltant de diversos temes que poden servir per l’examen i la reflexió de tots el professors interessats en la formació i la millora educativa. Aquestos treballs es divideixien en:

- Fonamentació.

- Pràctiques.

- Treball a l'aula.

- Llibres i textos.

- Famílies. 

Ací us adjuntem l'enllaç de la web per si voleu fer-li una ullada:

http://aprendretextos.com/

A més, basant-nos en el model pedagògic de la pàgina, hem observat que nosaltres vam realitzar un treball per a fomentar la lecto-escriptura d'una manera molt lúdica i significativa. Per aquest motiu, us adjuntem el treball que vam realitzar a l'assignatura de Formació Literària a Infantil, anomenat "M'endevines?" on mitjançant les endevinalles i els refranys treballem les habilitats lingüístiques. 

M'endevines? from Davidarcos92

Àlbum il·lustrat

A més, ací us adjuntem l'enllaç del Prezi que vam realitzar per a fer l'exposició sobre l'àlbum il·lustrat per si voleu fer una ullada o buscar més informació.


http://prezi.com/xqvlgfyyavyt/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

Llegir per a ensenyar a llegir

Aquesta setmana l'exposició dels nostres companys/es tractava sobre el tema de llegir per a ensenyar a llegir. 

D'aquesta manera, a l'inici de la presentació han abordat els elements importants que estan presents en la lectura. Per tant, hem observat la importància el paper que representa  en aquest llarg camí.

Així mateix, també ens hem adonat, que llegir és com un treball, que hem de practicar-lo aplicant la intel·ligència, la sensibilitat i l'ús el diccionari.  A més, a l'hora de llegir, hem de partir de la narració per arribar a la lectura. D'aquesta manera, hem de fer de la narració un aspecte quotidà del dia a dia del nostre alumnat. A més aquets ha de ser gratuït, és a dir, que no siga vist com a deure, central i com ja hem fet referència abans quotidià. Per tant, la funció que té el docent en aquest procés consisteix en ensenyar a llegir al seu alumnat, iniciar-los en l'hàbit lector i fomentar el gust per la lectura. 

També ens van ensenyar que aprendre a llegir és aprendre a imaginar, ja que mitjançant la imatge veuen i per mitjà de la paraula imaginen.

Per últim, ens presentaren dos experiències: 

La primera d'elles, de la Universitat d'Alacant fa referència a la utilització de contes en PowerPooint per mitjà de les TIC's.

La segona tracta sobre el projecte conta'm un conte. Aquest projecte tenia l'objectiu de estimular la lecto-escriptura, la creació i l'anàlisi de l'entorn més immediat, afavorir el treball cooperatiu, el desenvolupament de tasques creatives i per últim, la utilització de tècniques creatives de comunicació i expressió. 

Com s'ensenya i com es potencia l'ensenyament de l'escriptura en Educació Infantil segons la teoria del constructivisme?

El constructivisme és un model ensenyament-aprenentatge segons el qual el coneixement queda suportat sobre experiències i coneixements passats, i és va assimilant en funció de l’ importància que aquests té per a la persona. 

L’individu és el responsable del seu propi procés d’aprenentatge.És una experiència personal bassada en coneixements previs que es van construint i reconstruint com un sistema d’arquitectura que es va edificant a partir dels seus fonaments.

El mètode constructivista, en el seu sentit més ampli, part d'una premissa:

•  Fer al xiquet/a protagonista del seu aprenentatge, que construïsca el seu aprenentatge per si mateix/a, aprenentatge significatiu, en contraposició a l'aprenentatge memorístic. Açò és un fonament general que es pot portar també al terreny de la lectura i escriptura.
• Els xiquets estan familiaritzats amb el llenguatge escrit abans d'entrar en el col·legi; els xiquets des de molt xicotets estan contínuament interactuant amb el significat dels textos escrits que troben: cartells del carrer, etiquetes dels productes que es consumeix a casa, símbols de restaurants i comerços,...
•  Partir del propi nom del xiquet/a, perquè és el més significatiu per a ell/ella.
• Utilitzar la lletra majúscula, perquè no requereix enllaços, al contrari que la lletra minúscula, amb la qual cosa és més fàcil d'identificar, al principi, i de representar posteriorment. 
• Integrar les activitats de lectura i escriptura durant tota la jornada escolar. Perquè "A llegir i a escriure s'aprèn llegint i escrivint".

D’altra banda, no hem d’oblidar el tractament de l'error, però d’una forma positiva, hem de saber llegir i escriure, hem de ser capaços de produir o interpretar diferents tipus de textos segons la necessitat, les situacions que vivim o la finalitat que li volem donar.

Hem de basar-nos en una metodologia on el nostre alumnat no aprenga a escriure sense sentit, hem d’intentar que es produïsquen situacions de comunicació de forma espontània sense forçar-los. Cal utilitzar l'escriptura dins d'una situació que siga necessària, dins de situacions on es complisca una funció.

Per aquest motiu, per a que el llenguatge tinga sentit o siga efectiu, el alumnat ha de comunicar-se, ha d’existir una interacció per les dues parts.