Comentari documental “Pensant en els altres”

Aquest documental ens mostra un grup de xiquets i xiquetes que estan cursant quart de primària a una escola del Japó.

Primerament ens agradaria destacar el paper del mestre en aquest documental, ja que ha sigut molt important, doncs feia de guia en tot moment, fent possible que l’alumnat expressara els seus sentiments. Podem dir que l’objectiu d’aquest mestre és que els seus alumnes siguen capaços d’entendre el significat de la vida i la mort, com a primer pas per a poder expressar tots els seus sentiments i anècdotes més íntimes.

Aquests temes, al ser poc tractats a les aules de primària, el professor els diu que escriguen cartes a la seua llibreta on poder expressar tots els seus sentiments lliurement i, així poder explicar-los millor a la resta de la classe.

També ens han marcat molt les paraules que el mestre va dir als alumnes el primer dia de classe: “Venim a l’escola per ser feliços i per aprendre. Només tenim una vida i l’hem d’aprofitar-la al màxim”. Després de dir aquesta frase, amb el pas del tems el professor aconsegueix establir amb el grup- classe una relació entre iguals que afavoreix l’aprenentatge col·laboratiu, on cada xiquet o xiqueta pas a pas van descobrint els seus punts forts i els dels seus companys/es. D’aquesta manera al llarg del documental observem com es creen uns lligams molt forts entre ells i elles.

Alguns exemples d’aprenentatge cooperatiu i dels lligams o vincles que van crear els xiquets i les xiquetes entre ells/es van ser: unes cartes que els xiquets i les xiquetes van escriure a un company de la seua classe per donar-li ànims ja que havia faltat son pare i una altra carta més gran escrita en la sorra del pati per a que el pare del xiquet la poguera llegir des del cel.

Un altre exemple podria ser l’incident d’un company seu amb el rai; el que va succeir es que la classe per equips va construir durant una setmana un rai, el dia en el que van a comprovar els resultats de la seua feina, un company d’un equip va ser castigat a no provar el rai per haver parlat a classe. Alguns companys i companyes del seu equip el van defensar, i van fer canviar d’opinió al mestre sobre el càstig. Ací hem pogut adonar-nos que el mestre tenia raó tal com deia en una de les seues frases: “Si una persona no és feliç, no ho serà ningú”, ja que els xiquets/es no eren feliços si un dels seus companys no provava el rai, fins i tot, estaven disposats a no provar-lo sense ell.

En tot el documental ens hem adonat de la importància del mestre, de cóm educa, de cóm ensenya al seu alumnat i hem pogut aprendre moltes coses d’ell. Per exemple la importància que li dona al treball dels sentiments i les emocions per fomentar els lligams d’intre del grup- classe; la llibertat d’experimentació, tal com passà amb el rai, on el professora els donà llibertat per pensar com ho havien de fer, els materials que anaven a utilitzar o les eines que volien emprar.

Per a concloure podríem dir que ens agradaria ser un poc com aquest mestre, saber escoltar els raonaments dels xiquets/es, no tancar-nos en banda, ni ser autoritaris, en definitiva volem tindre la ment oberta al canvi, a la reflexió, al diàleg, no hem de callar a l’alumnat doncs estarem frenant el seu desenvolupament i també estarem perdent-nos tot el que els/les estudiants ens poden ensenyar. Tal com va passar amb el xiquet del rai, els xiquets/es  mitjançant els seus  raonaments el docent va acceptar que el seu alumnat li havia donat una gran lliçó de companyerisme.

Finalment dir que considerem que aquest tipus d’activitats ens ajuden a descobrir pràctiques, mestres, que son un bon exemple a seguir, en aquest cas, el professor del documental és un gran exemple de com ser un bon mestre/a que escolta, estima i no frena al seu alumnat.