Llegir per a ensenyar a llegir

Aquesta setmana l'exposició dels nostres companys/es tractava sobre el tema de llegir per a ensenyar a llegir. 

D'aquesta manera, a l'inici de la presentació han abordat els elements importants que estan presents en la lectura. Per tant, hem observat la importància el paper que representa  en aquest llarg camí.

Així mateix, també ens hem adonat, que llegir és com un treball, que hem de practicar-lo aplicant la intel·ligència, la sensibilitat i l'ús el diccionari.  A més, a l'hora de llegir, hem de partir de la narració per arribar a la lectura. D'aquesta manera, hem de fer de la narració un aspecte quotidà del dia a dia del nostre alumnat. A més aquets ha de ser gratuït, és a dir, que no siga vist com a deure, central i com ja hem fet referència abans quotidià. Per tant, la funció que té el docent en aquest procés consisteix en ensenyar a llegir al seu alumnat, iniciar-los en l'hàbit lector i fomentar el gust per la lectura. 

També ens van ensenyar que aprendre a llegir és aprendre a imaginar, ja que mitjançant la imatge veuen i per mitjà de la paraula imaginen.

Per últim, ens presentaren dos experiències: 

La primera d'elles, de la Universitat d'Alacant fa referència a la utilització de contes en PowerPooint per mitjà de les TIC's.

La segona tracta sobre el projecte conta'm un conte. Aquest projecte tenia l'objectiu de estimular la lecto-escriptura, la creació i l'anàlisi de l'entorn més immediat, afavorir el treball cooperatiu, el desenvolupament de tasques creatives i per últim, la utilització de tècniques creatives de comunicació i expressió. 

Com s'ensenya i com es potencia l'ensenyament de l'escriptura en Educació Infantil segons la teoria del constructivisme?

El constructivisme és un model ensenyament-aprenentatge segons el qual el coneixement queda suportat sobre experiències i coneixements passats, i és va assimilant en funció de l’ importància que aquests té per a la persona. 

L’individu és el responsable del seu propi procés d’aprenentatge.És una experiència personal bassada en coneixements previs que es van construint i reconstruint com un sistema d’arquitectura que es va edificant a partir dels seus fonaments.

El mètode constructivista, en el seu sentit més ampli, part d'una premissa:

•  Fer al xiquet/a protagonista del seu aprenentatge, que construïsca el seu aprenentatge per si mateix/a, aprenentatge significatiu, en contraposició a l'aprenentatge memorístic. Açò és un fonament general que es pot portar també al terreny de la lectura i escriptura.
• Els xiquets estan familiaritzats amb el llenguatge escrit abans d'entrar en el col·legi; els xiquets des de molt xicotets estan contínuament interactuant amb el significat dels textos escrits que troben: cartells del carrer, etiquetes dels productes que es consumeix a casa, símbols de restaurants i comerços,...
•  Partir del propi nom del xiquet/a, perquè és el més significatiu per a ell/ella.
• Utilitzar la lletra majúscula, perquè no requereix enllaços, al contrari que la lletra minúscula, amb la qual cosa és més fàcil d'identificar, al principi, i de representar posteriorment. 
• Integrar les activitats de lectura i escriptura durant tota la jornada escolar. Perquè "A llegir i a escriure s'aprèn llegint i escrivint".

D’altra banda, no hem d’oblidar el tractament de l'error, però d’una forma positiva, hem de saber llegir i escriure, hem de ser capaços de produir o interpretar diferents tipus de textos segons la necessitat, les situacions que vivim o la finalitat que li volem donar.

Hem de basar-nos en una metodologia on el nostre alumnat no aprenga a escriure sense sentit, hem d’intentar que es produïsquen situacions de comunicació de forma espontània sense forçar-los. Cal utilitzar l'escriptura dins d'una situació que siga necessària, dins de situacions on es complisca una funció.

Per aquest motiu, per a que el llenguatge tinga sentit o siga efectiu, el alumnat ha de comunicar-se, ha d’existir una interacció per les dues parts.