CONCLUSIONS

Ens agradaria tancar aquest bloc amb una breu conclusió:

Considerem aquesta assignatura ha sigut un breu però intens recorregut pel que fa a la temàtica de la lectura i l’escriptura, de llengua l’educació Infantil.

A través de les exposicions de les nostres companyes i a través de la realització d’aquest bloc hem pogut ampliar els nostres coneixements i consolidar d’altres que ja hem tractat en altres assignatures i cursos.

Al llarg d’aquest trimestre ens hem adonat que ensenyar llengua no és una tasca gens fàcil, tot i que ho sembla.

Realment una vegada et poses “mans a l’obra” t’adones que es por fer de gran diversitat de maneres, no obstant això, si es vol ensenyar llengua, si es vol que els xiquets/es desenvolupen habilitats tan bàsiques com són llegir i escriure i  a més, ho fagen d’una forma entretinguda, significativa, contextualitzada i fent servir un enfocament comunicatiu i una metodologia constructivista. Aleshores, segur esteu d’acord en mi, ensenyar llengua esdevé quelcom prou més complicat. 

Creguem que ser professor/a és una professió 100% vocacional i tots/es volem el millor per als xiquets/es, és per això que considerem és importantíssim estar ben formats acadèmica i pedagògicament, conèixer allò que vol dir aprenentatge significatiu, el que implica el constructivisme, i cóm es du a terme l’ensenyament de llengua d’un enfocament comunicatiu.

Aquest any a l’assignatura que hem cursat, no hem vist tots els aspectes que ens haguera agradat i tal vegada no hem fet tots els treballs pràctics que haguérem volgut (realització d’algun unitat didàctica més, o d’algun projecte). No obstant això, amb el temps que hem tingut i la càrrega de treball d’altres assignatures, s’ha fet impossible fer-ho.

Havent aclarit el que hem esmentat anteriorment, sí que volem deixar constància de tot el que hem aprés, com ja hem dit anteriorment, gràcies a les diverses exposicions que s’han realitzat a classe, hem pogut recollir en aquest bloc tan aspectes teòrics (la llengua al currículum d’Infantil, metodologia TIL i TILC) com dinàmiques de treball (text lliure, dictat a l’adult, escriptura espontània, construcció col·lectiva, ús de generes discursius ) activitats pràctiques (identificar escrits, ordenar llibres a l’aula, llegir en veu alta textos interessants...), així com, altres recursos (llista, carta, nota, recepta de cuina, conte, noticia, relat de fets, àlbum il·lustrat) per a iniciar a l’alumnat en la lectoescriptura.

Tot açò i moltes coses més que ja vam comentar en l’autoavaluació de l’últim dia de classe.

En definitiva aquesta assignatura ens ha deixat amb un bon sabor de boca, i amb ganes de saber més, de seguir formant-nos coma professors/es d’Educació Infantil, pensem que encara ens quedem moltes més coses per aprendre. No obstant això, poc a poc anem tenint més clar quin ha de ser el nostre paper i de quina manera hem d’ensenyar i planificar llengua a aquesta etapa tan crucial per als xiquets/es com és l’educació infantil. Esperem doncs, no oblidar tot el que hem parlat a classe, tot el que hem après i poder aplicar-ho en un futur.

 

COMENTARI PEL·LÍCULA "SER Y TENER"

Desprès de la visualització de la pel·lícula que ens recomanaren, em volgut redactar un document en el que podreu trobar la refléxió que hem fet sobre aquesta respecte al paper del mestre i les dinàmiques que fa servir.

Esperem que us agrade!

Ser y tener from Davidarcos92

LA LECTURA I L'ESCRIPTURA AL CARRER

A continuació, una sèrie de cartells i fotografies que hem trobat al carrer i un comentari que hem fet sobre la utilitat d'aquestes en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en Educació Infantil.

Escriptura al carrer from Davidarcos92

Comentari de la pel•lícula "Donde viven los Monstruos"

"Donde viven los monstruos" es tracta d'una pel·lícula adaptada a la pantalla gegant del llibre infantil de Maurice Sendak "Donde viven los monstruos. La pel·lícula, dons, narra la historia d'un nen (Max) una mica revoltós però sensible, que es sent incomprès a casa, escapant a un lloc imaginari, el mon on viuen els monstres. Així dons, aplega a una illa on es troba amb criatures misterioses i un cop extranyes, les quals les seves emocions son tan salvatges e imprevisibles a la par de les seves accions.

Al llarg de la pel·lícula, el nen es troba amb una colla de monstres que mostren les diverses personalitats simbolitzant amb sí mateix les diverses emocions dels sers humans y representacions dels temors i conductes més naturals de tots els sers vius.

Aquesta es una gran pel·lícula per tractar les emocions, donat que, en primer lloc, se'ns mostra que no hi ha que tenir por de tenir por; es a dir, es normal que tothom tingui por d'alguna cosa. No sols els infants tenen por, inclòs els adults, i qualsevol tipus d'animal, també tenen por d'alguna cosa. A més a més, es fa un recull de totes les emocions, de la ma dels monstres, que les persones poden tenir. Així, es dona lloc a treballar totes aquestes emocions, donant lloc a possibles debats, arguments, etc., per treballar-les.

A més a més, aquesta pel·lícula, a més d'oferir un punt de vista ampli sobre les emocions als infants (i no tan infants), ens dona l'oportunitat als adults de poder observar i comprendre la diferent percepció de la realitat per part de l'adult i per part de l'infant. Es a dir, mentre que els adults observen en el nen una vida amb sers volguts, que sempre estan atents a ell, i li donen tot el que vol, el nen observa una realitat en la qual cap persona el compren, es sent un incomprès, cosa que el fa "escapar" de la realitat i anar a parar al mon on viuen els monstres. Per tant, com adults, cal centrar-nos, de vegades, en el que els nens i nenes expressen, viuen i senten a nivell emocional, i no sols en el que nosaltres creguem que ocorre.

Els 'àlbums il·lustrats

  

L'àlbum il·lustrat que us mostrem es titula "L'elefant encadenat". Aquest tracta d'un nen que li encantava el mon del circ i, en concret, l'elefant. El trobava meravellós, però, no podia entendre com, en acabar l'espectacle, el nugaven amb una cadena a una petita estaca clavada al terra, y no s'alliberava. Si utilitzés la seva força, gairebé fàcilment podria alliberar-se. Aleshores, desprès de preguntar als adults, troba que no ho fa per que, de menut, ho va intentar sense aconseguir-ho, y l'idea del fracàs està gravada en la seva ment. Per tant, el nen compren que a ell també li passa el mateix, i ara que es més fort, de segur que podrà fer aquelles coses que abans no podia, i ha d'intentar-ho de nou. Senzill però concís

Amb aquest conte es treballa l'autoestima y el agafar confiança en ú mateix, i motivar als nens i nenes a que comproven si son capaços de fer moltes coses, inclòs aquelles que avanç no hi eren capaços i capaces.

Aquest es un tema molt interessant per treballar amb l'alumnat, pel que fa a nivell afectiu. A més a més, les il·lustracions d'aquest àlbum s'ajusten per a l'etapa d'infantil, al mateix que el text.

Un altre àlbum il·lustrat que podríem destacar es "Al prat". Aquest àlbum ens ofereix una història senzilla explicada en primera persona per la petita Yu-Chan, gràcies a la qual seguim de prop -i arribem a viure i veure literalment- allò que li esdevé. En destacaríem especialment cinc aspectes. El primer, el llenguatge, que reprodueix la veu infantil i està ple d’onomatopeies il·lustratives dels sons que arriben a la nena. El segon, la perspectiva des de la qual se’ns mostren i expliquen els fets, corresponent a la seva vivència. El tercer, l’estètica delicada i significativa, amb unes imatges que se situen en la millor tradició de la il·lustració japonesa i estan en plena sintonia amb l’experiència del personatge. El quart, l’omnipresència dels sentits, que denota la percepció de Yu-Chan però també impregna de sensualitat el relat. I el cinquè, el final, desplegat amb un tombant inesperadament dramàtic que introdueix emoció en la narració (tota placidesa i suavitat fins aquí), i que es resol feliçment però amb una subtilesa exquisida, ja que el text es tanca amb una pregunta de Yu-Chan que no obté resposta.

Comentari documental “Pensant en els altres”

Aquest documental ens mostra un grup de xiquets i xiquetes que estan cursant quart de primària a una escola del Japó.

Primerament ens agradaria destacar el paper del mestre en aquest documental, ja que ha sigut molt important, doncs feia de guia en tot moment, fent possible que l’alumnat expressara els seus sentiments. Podem dir que l’objectiu d’aquest mestre és que els seus alumnes siguen capaços d’entendre el significat de la vida i la mort, com a primer pas per a poder expressar tots els seus sentiments i anècdotes més íntimes.

Aquests temes, al ser poc tractats a les aules de primària, el professor els diu que escriguen cartes a la seua llibreta on poder expressar tots els seus sentiments lliurement i, així poder explicar-los millor a la resta de la classe.

També ens han marcat molt les paraules que el mestre va dir als alumnes el primer dia de classe: “Venim a l’escola per ser feliços i per aprendre. Només tenim una vida i l’hem d’aprofitar-la al màxim”. Després de dir aquesta frase, amb el pas del tems el professor aconsegueix establir amb el grup- classe una relació entre iguals que afavoreix l’aprenentatge col·laboratiu, on cada xiquet o xiqueta pas a pas van descobrint els seus punts forts i els dels seus companys/es. D’aquesta manera al llarg del documental observem com es creen uns lligams molt forts entre ells i elles.

Alguns exemples d’aprenentatge cooperatiu i dels lligams o vincles que van crear els xiquets i les xiquetes entre ells/es van ser: unes cartes que els xiquets i les xiquetes van escriure a un company de la seua classe per donar-li ànims ja que havia faltat son pare i una altra carta més gran escrita en la sorra del pati per a que el pare del xiquet la poguera llegir des del cel.

Un altre exemple podria ser l’incident d’un company seu amb el rai; el que va succeir es que la classe per equips va construir durant una setmana un rai, el dia en el que van a comprovar els resultats de la seua feina, un company d’un equip va ser castigat a no provar el rai per haver parlat a classe. Alguns companys i companyes del seu equip el van defensar, i van fer canviar d’opinió al mestre sobre el càstig. Ací hem pogut adonar-nos que el mestre tenia raó tal com deia en una de les seues frases: “Si una persona no és feliç, no ho serà ningú”, ja que els xiquets/es no eren feliços si un dels seus companys no provava el rai, fins i tot, estaven disposats a no provar-lo sense ell.

En tot el documental ens hem adonat de la importància del mestre, de cóm educa, de cóm ensenya al seu alumnat i hem pogut aprendre moltes coses d’ell. Per exemple la importància que li dona al treball dels sentiments i les emocions per fomentar els lligams d’intre del grup- classe; la llibertat d’experimentació, tal com passà amb el rai, on el professora els donà llibertat per pensar com ho havien de fer, els materials que anaven a utilitzar o les eines que volien emprar.

Per a concloure podríem dir que ens agradaria ser un poc com aquest mestre, saber escoltar els raonaments dels xiquets/es, no tancar-nos en banda, ni ser autoritaris, en definitiva volem tindre la ment oberta al canvi, a la reflexió, al diàleg, no hem de callar a l’alumnat doncs estarem frenant el seu desenvolupament i també estarem perdent-nos tot el que els/les estudiants ens poden ensenyar. Tal com va passar amb el xiquet del rai, els xiquets/es  mitjançant els seus  raonaments el docent va acceptar que el seu alumnat li havia donat una gran lliçó de companyerisme.

Finalment dir que considerem que aquest tipus d’activitats ens ajuden a descobrir pràctiques, mestres, que son un bon exemple a seguir, en aquest cas, el professor del documental és un gran exemple de com ser un bon mestre/a que escolta, estima i no frena al seu alumnat.

Una visita per Aprendre Textos d'Anna Teberosky

Aprendre textos és una web fonamental per a la formació i actualització dels professors i professores de l’Educació Infantil i Primària.

Està especialment centrada en el tema del llenguatge oral i escrit i al procés d’ensenyar i aprendre a les escoles mitjançant recursos i activitats molt dinàmiques i innovadores. Aquesta pàgina es fonamenta en una perspectiva basada en la experiència, on  mitjançant les evidències empíriques de la recerca històrica i actual i de l’experiència assolida a partir d’ anys de treball a les escoles amb la intenció de millorar el procés d’ensenyar i aprendre, així com les competències lingüístiques i acadèmiques dels alumnes. 

El que és molt interessant d'aquesta pàgina es que ofereix models de pràctiques educatives organitzades al voltant de diversos temes que poden servir per l’examen i la reflexió de tots el professors interessats en la formació i la millora educativa. Aquestos treballs es divideixien en:

- Fonamentació.

- Pràctiques.

- Treball a l'aula.

- Llibres i textos.

- Famílies. 

Ací us adjuntem l'enllaç de la web per si voleu fer-li una ullada:

http://aprendretextos.com/

A més, basant-nos en el model pedagògic de la pàgina, hem observat que nosaltres vam realitzar un treball per a fomentar la lecto-escriptura d'una manera molt lúdica i significativa. Per aquest motiu, us adjuntem el treball que vam realitzar a l'assignatura de Formació Literària a Infantil, anomenat "M'endevines?" on mitjançant les endevinalles i els refranys treballem les habilitats lingüístiques. 

M'endevines? from Davidarcos92

Àlbum il·lustrat

A més, ací us adjuntem l'enllaç del Prezi que vam realitzar per a fer l'exposició sobre l'àlbum il·lustrat per si voleu fer una ullada o buscar més informació.


http://prezi.com/xqvlgfyyavyt/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

Llegir per a ensenyar a llegir

Aquesta setmana l'exposició dels nostres companys/es tractava sobre el tema de llegir per a ensenyar a llegir. 

D'aquesta manera, a l'inici de la presentació han abordat els elements importants que estan presents en la lectura. Per tant, hem observat la importància el paper que representa  en aquest llarg camí.

Així mateix, també ens hem adonat, que llegir és com un treball, que hem de practicar-lo aplicant la intel·ligència, la sensibilitat i l'ús el diccionari.  A més, a l'hora de llegir, hem de partir de la narració per arribar a la lectura. D'aquesta manera, hem de fer de la narració un aspecte quotidà del dia a dia del nostre alumnat. A més aquets ha de ser gratuït, és a dir, que no siga vist com a deure, central i com ja hem fet referència abans quotidià. Per tant, la funció que té el docent en aquest procés consisteix en ensenyar a llegir al seu alumnat, iniciar-los en l'hàbit lector i fomentar el gust per la lectura. 

També ens van ensenyar que aprendre a llegir és aprendre a imaginar, ja que mitjançant la imatge veuen i per mitjà de la paraula imaginen.

Per últim, ens presentaren dos experiències: 

La primera d'elles, de la Universitat d'Alacant fa referència a la utilització de contes en PowerPooint per mitjà de les TIC's.

La segona tracta sobre el projecte conta'm un conte. Aquest projecte tenia l'objectiu de estimular la lecto-escriptura, la creació i l'anàlisi de l'entorn més immediat, afavorir el treball cooperatiu, el desenvolupament de tasques creatives i per últim, la utilització de tècniques creatives de comunicació i expressió. 

Com s'ensenya i com es potencia l'ensenyament de l'escriptura en Educació Infantil segons la teoria del constructivisme?

El constructivisme és un model ensenyament-aprenentatge segons el qual el coneixement queda suportat sobre experiències i coneixements passats, i és va assimilant en funció de l’ importància que aquests té per a la persona. 

L’individu és el responsable del seu propi procés d’aprenentatge.És una experiència personal bassada en coneixements previs que es van construint i reconstruint com un sistema d’arquitectura que es va edificant a partir dels seus fonaments.

El mètode constructivista, en el seu sentit més ampli, part d'una premissa:

•  Fer al xiquet/a protagonista del seu aprenentatge, que construïsca el seu aprenentatge per si mateix/a, aprenentatge significatiu, en contraposició a l'aprenentatge memorístic. Açò és un fonament general que es pot portar també al terreny de la lectura i escriptura.
• Els xiquets estan familiaritzats amb el llenguatge escrit abans d'entrar en el col·legi; els xiquets des de molt xicotets estan contínuament interactuant amb el significat dels textos escrits que troben: cartells del carrer, etiquetes dels productes que es consumeix a casa, símbols de restaurants i comerços,...
•  Partir del propi nom del xiquet/a, perquè és el més significatiu per a ell/ella.
• Utilitzar la lletra majúscula, perquè no requereix enllaços, al contrari que la lletra minúscula, amb la qual cosa és més fàcil d'identificar, al principi, i de representar posteriorment. 
• Integrar les activitats de lectura i escriptura durant tota la jornada escolar. Perquè "A llegir i a escriure s'aprèn llegint i escrivint".

D’altra banda, no hem d’oblidar el tractament de l'error, però d’una forma positiva, hem de saber llegir i escriure, hem de ser capaços de produir o interpretar diferents tipus de textos segons la necessitat, les situacions que vivim o la finalitat que li volem donar.

Hem de basar-nos en una metodologia on el nostre alumnat no aprenga a escriure sense sentit, hem d’intentar que es produïsquen situacions de comunicació de forma espontània sense forçar-los. Cal utilitzar l'escriptura dins d'una situació que siga necessària, dins de situacions on es complisca una funció.

Per aquest motiu, per a que el llenguatge tinga sentit o siga efectiu, el alumnat ha de comunicar-se, ha d’existir una interacció per les dues parts. 

Competències i situacions didàctiques.

El passat dimarts, les nostres companyes ens van exposar quines són les competències i situacions didàctiques a l'aula d'infantil.

En primer lloc, analitzarem quines son les competències bàsiques que es desenvolupen dins del àmbit educatiu:

Les competències comunicatives	Les competències metodològiques	Les competències personals	Competències específiques centrades en conviure i habitar el món
1.Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. 2.Competència artística i cultural.	3.Tractament de la informació i competència digital. 4.Competència matemàtica. 5.Competència d'aprendre a aprendre.	6.Competència d'autonomia i iniciativa personal.	7.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 8.Competència social i ciutadana. 9. Competència emocional (en algunes C.C. A.A.)

                            

A continuació, les nostres companyes ens van mostrar una sèrie de seqüències didàctiques per a poder treballar aquestes competències en infantil, i que podemo observar mitjançant la realització d'aquestes. Aquestes són un exemple de com seqüenciar activitats per al nostre alumnat:

• Joc: "Recupere el meu nom".
• En aquesta activitat, que consisteix en buscar el seu nom mitjançant papers que s'han perdut a l'aula, podem observar amb el nostre alumnat les estratègies que utilitzen per identificar el seu nom, la col·laboració que mostren amb els seus companys, i com desenvolupen  e identifiquen els trets del sistema d’escriptura.  

• Joc: "La meua família".
• Aquesta activitat consisteix en que els alumnes realitzen un dibuix i una petita descripció de com és la seua familia. En aquesta activitat, es treballa la competència de la comunicació lingüística, ja que treballaran com comunicar estats d’ànim, sentiments, emocions, i vivències a través del llenguatge oral. A més, podrem observar el vocabulari que utilitzen, el llenguatge corporal que utilitzen, la organització d’idees de en la descripció de les families i els comentaris que realitzen per analitzar les situacions familiars.
• 
  

• Joc: "Què necessitem per a tindre un dia perfecte?"
• En aquest joc, el alumnat realitzará una llista o redacció on diria que és allò que necessita per a tindre un dia perfecte. Aquesta sería un exemple de situació didàctica integral, ja que es tractaria la autonomia e iniciativa personal. En aquesta activitat, podriem observar com transmetre els seus sentiments i emocions.

Altres situacions que s'han de realitzar serien pràctica del text lliure, ja que és l'eix central de intervenció pedagògica. En aquestes tipus de intervencions, es poden treballar habilitats comunicatives com:

• Oral: els xiquets parlen i els escoltem de forma activa, i després sintetitzen la informació i la escriuen en una cartolina.
• Text lliure escrit: es fomenta la construcció de frases, de gramàtica, de vocabulari, i de lectura silenciosa. Fer que observen que la seua escriptura és útil. 

• Altra forma de treballar és mitjançant la correspondència entre escoles o entre alumnes. En aquesta situació didàctica podem situar dues fases:
• Idees prèvies mitjançant activitats de familiarització sobre la correspondència.
• Les cartes col·lectives: on s'ha de crear una carta comú entre tots els alumnes de la classe, i treballar tots els elements que formen la correspondència.  
• Carta individual, on s'arriba a fer una activitat significativa. Per que se intercanviarà cartes amb un company de classe de forma intima durant tot el curs.

• Noves tecnologies, han d'experimentar i utilitzar les noves tecnologies com mitjà per a informar i comunicar-se. Aquesta tasca es pot fer mitjançant la familiarització sobre els ordinadors, distribuir i treballar en grups, escriure un correu electrònic, visitar l’aula o racó d’informàtica, etc.

Preguntes a dur a terme:

Quins tipus de situacions didàctiques trobem a infantil?

Hi han moltes situacions didàctiques a dur a terme a l'aula d'infantil per a treballar diferents continguts i competències. En aquest cas, es tracta de treballar els trets de l'escriptura, saber transmetre sentiments o sensacions, desenvolupar la seua capacitat d'autonomia e iniciativa personal, la pràctica del text lliure, la socialització mitjançant la correspondència entre ells/-es o amb altres centres, o la iniciació al món de les TIC i noves tecnologies.

Proposta de situació integral.

Podríem treballar conceptes matemàtics mitjançant l'educació física. En aquest cas, plantejant-nos treballar els primers conceptes que puguen tindre el alumnat relacionat amb les matemàtiques d'una forma més lúdica i que reforce el seu aprenentatge. Es podrien fer un conjunt de jocs, com una mena de olimpíada matemàtica, on gràcies a un transfons matemàtics, els alumnes gaudisquen aprenent. Per exemple, una activitat podria ser una cursa on al final hi hagueren objectes geomètrics (quadrats, rectangles, triangles...) i deuen tornar-los a la base. D'aquesta forma reforcem allò que han aprés d'una forma activa, lúdica i significativa.

Per a que serveix el text lliure.

El text lliure pot ser una gran ajuda per a lectoescriptura del nostre alumnat. Mitjançant aquest, fem que els nostres alumnes comencen a familiaritzar-se a la lectoescriptura, al codi escrit, etc. A més, al seu lliure, fem que comencen a desenvolupar la seua imaginació i creativitat, a més de al ser una tasca "no obligada", que comencen a tindre gust per escriure.  

·         

LA COMPETÈNCIA ESCRITA EN EDUCACIÓ INFANTIL

                A la classe del dia 5 de novembre, el grup compost per Carolina Bautista, Laura Climent, Miriam Hipolito i Cristina Ferrando, van exposar un treball que tractava sobre la competència escrita en educació infantil.

                En primer lloc vam aprendre que el sistema d'escriptura no s'ha d'aprendre abans d'escriure textos. El coneixement del món es produeix dins d'un procés complex que es dilata amb el temps, y tant l'ús dels textos com el sistema d'escriptura conformen l'escrit.

                Com a docents, hem de crear la nostra metodologia pròpia, però, ens podem guiar per les 4 metodologies més interessants que hi ha fins al moment al respecte:

                -->Ovide Decroly: Proposta pedagògica basada en el respecte pel nen y la seva              personalitat amb l'objectiu de preparar als nens per viure en llibertat, oposant-se a la               disciplina rígida, apostant per crear un ambient motivador amb grups homogenis basats en al globalització, l'observació de la natura i l'escola activa.

                -->Maria Montessori: Proposta pedagògica que afirma que cal començar pel   coneixement dels sons i lletres.               

                -->Celestine Freinet: Proposta pedagògica amb la qual els nens treballen i aprenen amb           tot el que tenen a l'abast.

                -->Lev Vygotsky: Proposta pedagògica amb la qual cal ensenyar a escriure de forma    natural en contexts significatius.

                A més a més, cal destacar que els infants estan en constant contacte amb el mon de l'escrit. Totes les senyals de tràfic, informacions, els camions publicitaris, etc., son un clar contacte amb aquest mon, per tant, aïllar-los d'aquest no hi te cap sentit. Per tant, es proposen 4 metodologies:

                -->Escoltar la lectura de llibres (donat que al escoltar, descobreixen l¡ordre del conte o              narració).

                -->Inici de la producció de textos escrits (introduir de manera progressiva).

                -->Generes discursius com a instruments mediadors.

Es van presentar diversos gèneres a mode d'exemple, per tal de que entrarem un poc en context. Els models presentats van ser:

                -->La Llista: Ordenada i amb una visualització clara, amb relació d'elements d'una          mateixa categoria, ajuden a recordar.

                -->La Carta: Amb diverses parts com lloc i data, salutació, contingut, acomiadament i   signatura, que te un destinatari amb una intenció concrets. El llenguatge ha de tenir en        compte al destinatari i el context, i cal una presentació formal.

                -->La Recepta de Cuina: Es més breu, amb una estructura que consta de títol,                 ingredients e instruccions per la preparació, amb una informació objectiva, precisa i   ordenada. Trobem l'ús d'ordinals i de cardinals amb connectors, i normalment també       imatges.

                -->Menú: L'estructura és el primer plat, segon plat, postres i, si es vol, la beguda, amb               una informació objectiva, clara, precisa i ordenada.

                -->Conte: Amb portada, inici, desenvolupament del conflicte, resolució d'aquest i        situació final, tenen una atenció literària clara. S'utilitzen els verbs en 3ª persona i           passat, i els diàlegs en la narració, amb un alt grau de coherència.

                -->La Notícia: Presenta els verbs en 3ª persona, i te una menor implicació de   sensacions i sentiments.

                -->Els Poemes: Basats en la melodia i el ritme, tenen una intenció estètica, amb una    distribució adequada i elements repetitius interessants per as i les infants donat que                ajuden a recordar.

                -->Els Textos Explicatius: Iniciació en els llibres de consulta, amb un lèxic precís i sintaxi               clara, un ordre en l'exposició, amb apartats i subapartats i amb un gran ús de        connectors.

                Ens van donar, també, algunes activitats per al inici de la competència escrita, encaminades a que l'alumnat observés la importància d'aquesta. Algunes d'aquestes son identificar escrits, ordenar els llibres de l'aula, llegir en veu alta textos interessants, seguir instruccions senzilles, escriure davant de l'alumnat (el professorat), o invitar als xiquets a escriure el seu mon.

                Per tant, la tasca del mestre ha de ser la d'interactuar i donar estratègies, amb escriptures espontànies, dictats a l'adult, construccions col·lectives i copies, etc. Alguns recursos, per tant, per ensenyar el sistema d'escriptura poden ser l'observació del model, buscar els referents, la construcció del repertori de lletres, etc. Cal tenir en compte també el tipus de lletra al primer aprenentatge, tenint estratègies d'intenció docent, i la interpretació de l'alumnat, al igual que l'autoavaluació i la consciencia del que s'aprèn.

                Per finalitzar l'exposició, el grup va organitzar un joc estil "Atrapa un millón", amb preguntes relacionades amb la competència escrita.

                A continuació, resoldrem uns dubtes que es van formular al finalitzar l'exposició:

1.-->En que consisteixen alguns coneixements previs que les xiquetes tenen sobre el sistema d'escriptura?

2.-->En una frase, digueu que aporten cadascun dels autors exposats pel grup.

Freinet: Aprenentatge mitjançant la interacció amb el seu medi.

Decroly: Llibertat i coneixement per realitzar un aprenentatge actiu i productiu per una vida real.

Vygotsky: Ensenyança basada en l'aprenentatge i el desenvolupament cognitiu natural, i no impossat, mitjançant situacions reals.

Montessori: Aprenentatge basat en la percepció dels sons.

3.-->Afegir 3 generes més diversos als exposats del document de competencia escrita.

Horari de classe o de programació setmanal: distribueix les feines que cal fer al llarg del dia, donat que es important, i els ajuda a aprendre a ordenar-se les tasques al llarg del dia per poder realitzar-ho tot de forma ordenada i productiva.

CD's de música: Amb una portada i una contra portada on podem llegir les cançons que hi han a dintre, poden aprendre a gaudir de la música i del significat que en poden traslladar les lletres d'algunes cançons.

Cartells dels noms de les aules: indica informació sobre l'aula a la que van a accedir.

4.-->Que son els objectes portadors i per a que serveixen?

Es tracta d'objectes que contenen informació que poder utilitzar per aprendre a llegir i escriure. Ja sigui des de prensa fins a simples targetes de felicitació, posseeixen un significat y porten una sèrie d'instruccions o de textos que els nens han de desxifrar i entendre per poder obtenir el significat d'aquests. Ens podem fer servir d'aquestos per ensenyar-los la lectura i l'escriptura d'una forma activa, amb constant contacte amb el seu entorn, amb la vida quotidiana.

MODELS D’INTERVENCIÓ DIDÀCTICS

En la classe del dimarts 29 d’octubre, vam parlar dels tipus de models d’intervenció didàctics que podríem trobar, ja que un grup de companyes van exposar aquest tema.

Començàren parlant de la programació d’una unitat didàctica, ja que aquesta integra la programació d’aula, així com, els aspectes a tindre en compte serien:

·         L’aprenentatge significatiu: Deuríem de tenir en compte els coneixements previs del nostre alumnat, els coneixements funcionals (elements de la vida quotidiana o de les pròpies vivències) i els continguts han de ser motivadors.

·         La teoria constructivista de l’aprenentatge: L’aprenentatge es construir amb el que el xiquets i les xiquetes volen aprendre, per la qual cosa hauríem que tenir en compte les vivències, les experiències o els interessos del nostre alumnat.

·         La perspectiva del coneixement globalitzador i relacional: L’aprenentatge es construeix quan l’alumnat estableix relacions entre el contingut y els elements de la seua vida quotidiana.

Per fer una unitat d’intervenció didàctica haurem de adaptar-la al nostre alumnat tenint en compte el tems, l’edat, els coneixements previs i el context de l’aula. A més a més, hauríem de negociar el contingut que volem tractar amb l’alumnat per a finalment poder elegir un model d’intervenció adequat.

Exemples d’unitats d’intervenció didàctica:

UNITATS DIDÀCTIQUES
PROJECTES D’ESCRIPTURA	PROJECTES DE TREBALL	SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
Són projectes que s’organitzen al voltant de la producció d’un text. Per exemple el còmic i la poesia	Són projectes, els continguts dels quals es negocien entre professorat i alumnat.	Unitat d’intervenció on es programa partint de l’activitat i no dels continguts lingüístics.
Enfocament textual.	Enfocament globalitzador i constructivista.	Enfocament textual.
Els contextos habituals en els que es realitzen son la L1 i la L2.	Els contextos habituals en els que es realitzen son la L1 i la L2, així com, la utilització de la LE en l’alumnat competent.	Els contextos habituals en els que es realitzen son la L1i la L2.
La llengua adquireix un significat real.	La llengua s’utilitza en un context real com a mitjà de comunicació oral i escrit.	La llengua s’utilitza en un context real com a mitjà de comunicació oral i escrit.

Finalment, hem fet una activitat conjunta en classe, així que hem dividit la classe en 3 equips grans. L’activitat consistia en que cada grup inventara i explicara una unitat didàctica de manera ràpida, per a fer l’exercici hem repartir els tipus d’unitats didàctiques que podem trobar (projectes d’escriptura, projectes de treball i seqüència didàctica).

Seqüència Didàctica: Les Families.

Ací us adjuntem la seqüència didàctica que hem realitzar per al tractament TIL en la literatura infantil.

http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/27771699

Ampliació de l'entrada anterior

Per ampliar l’entrada del dia 15 d’octubre y l’exposició que varen fer les nostres companyes a classe, hem trobat onze condicions per a un aprenentatge escolar òptim de totes i cadascuna de les tres llengües del currículum.

1. Es partirà sempre de les capacitats i els coneixements inicials dels xiquets i les xiquetes, dels seus interessos i motivacions, i del seu estil d’aprenentatge.  Constructivisme

2. L’entrada d’informació —input— lingüística consistirà en mostres reals i variades (programes de radio o televisió) de llengua en ús parlada o escrita (converses, textos orals o escrits...) a l’abast de les capacitats de comprensió dels alumnes i les alumnes.

3. Els alumnes i les alumnes usaran la llengua com a instrument per a fer coses interessants i funcionals en situacions comunicatives reals o simulades, amb una atenció primordial al missatge i no a les formes lingüístiques.

4. Caldrà motivar els alumnes i les alumnes per a processar els textos orals i escrits, per a realitzar les tasques proposades mitjançant l’ús de la llengua, i per a utilitzar-la en la interacció personal quan el context sociolingüístic ho permeta.

5. Es plantejarà una focalització progressiva en la forma —atenció a les formes fonologicoortogràfiques, gramaticals, lèxiques i textuals— i una reflexió sobre l’ús, inserides dins les tasques comunicatives i d’acord amb les necessitats plantejades per la tasca.

6. Es promouran actituds favorables envers el coneixement d’altres llengües i cultures —especialment les que hi ha establides al currículum oficial, i aquelles representades pels alumnes a les classes—, i tolerància i respecte envers els seus parlants, especialment pel que fa a les llengües minoritzades o pròpies dels alumnes immigrats.

7. S’organitzarà l’activitat centrada en l’alumne/a tot partint de les seues necessitats comunicatives, de manera que els permeta l’assumpció progressiva del control de la interacció i de la responsabilitat del propi aprenentatge.

8. Es corregiran els errors, però no sempre, no tots i no de qualsevol manera. Només es corregiran quan no entrebanquen l’activitat comunicativa dels alumnes i les alumnes, només els que puguen ser assumibles i milloren la seua competència, i de manera que no es menys tinga el seu autoconcepte i provoque una minva en l’assumpció de riscos a l’hora de comunicar-se.

9. La gestió de la classe afavorirà la interacció (en el treball en grup, per parelles, etc.), i un ús sostingut del llenguatge iniciat i gestionat pels alumnes i les alumnes i no controlat sempre pel professor o la professora. Dinàmiques de treball variades (dictats per parelles o corregir els texts dels altres).

10. Es crearà a l’aula un clima càlid i relaxat que proporcione seguretat afectiva (clima favorable a l’aprenentatge, professor amb bon humor o bones relacions comunicatives), que evite l’ansietat per part dels alumnes i les alumnes, i que els facilite la creativitat i l’assumpció de riscos comunicatius.

11. L’avaluació s’integrarà dins el procés d’ensenyament- aprenentatge i no es farà solament al final.

TIL I TILC

SESSIÓ15-10-2013

QUÉ ÉS TIL i TILC?

El TIL (Tractament Integrat de Llengües) és un model d’educació plurilingüe, en el que les diverses matèries corresponents a l’àrea lingüística (valencià, castellà, anglés) es treballen de forma integrada i no com a assignatures independents.

El TILC (Tractament Integrat de Llengua i Contingut) també es un model d’educació plurilingüe que proposa el tractament integrat de llengües, a més, d’altres matèries no lingüístiques com per exemple educació plàstica i visual. Així com, el TILC es fonamenta en quatre principis unificadors (les quatre c) que són: contingut, comunicació, cognició i cultura/ciutadania.

Ens podem fer un idea de tot açò mitjançant la imatge:

 La principal diferència és que en el TIL tan sols es treballa de forma integrada  les matèries d’àmbit lingüístic i en el TILC s’integren aquestes amb altres d’àrea no lingüística, no obstant això, en aquest cas, els continguts lingüístics i comunicatius s’incorporaran als continguts no lingüístics, és a dir, mai es programa de les àrees lingüístiques.

COMPONENTS DEL TIL I EL TILC

L’enfocament integrat de les llengües és un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluència de diversos processos en els quals van prenent-se decisions, basades en principis didàctics i adequades al context en què s’han d’aplicar. Aquests processos són els  components indefugibles els quals podem observar a la taula següent:

 

 

 

Unificació de criteris	Establiment d’un tipus d’enfocament didàctic	Diversificació del tractament	Organització del tractament global / de l’actuació
-Pel que fa a l’adquisició i aprenentatge de la llengua.   -Pel que fa a la consideració de la llengua com a objecte d’aprenentatge.   -Pel que fa al metallenguatge.	-Comunicatiu   -Conceptual   -Experiencial   -Humanístic	Llengua:   -Segons la situació sociolingüística da cada llengua.   -Segons la presencia de la llengua en l’entorn.   -Segons si es fa un ús de la llengua com a vehicle de comunicació o com a objecte d’aprenentatge.   Alumnat:   -Segons la relació de la llengua amb l’alumne.   -Segons la edat i nivell dels aprenents.   -Segons les competències lingüístiques i experiències culturals en les que arriba l’alumnat al centre.   -Segons els possibles retards i dificultats en l’adquisició i aprenentatge de la llengua.	-Pel que fa a l’organització de les llengües:   ·Seqüència i moment d’incorporació de les diferents llengües:   ·Seqüència i moment d’incorporació del tractament sistemàtic de la lectura i escriptura.   -Pel que fa a l’organització dels continguts de llengua:   ·Configuració dels continguts lingüístics en el disseny i aplicació del currículum.   ·Agrupament dels continguts de llengua per al seu tractament didàctic ·El tractament dels continguts de la competència comunia i dels específics de cada llengua.   -Organització de les competències en cada llengua:   ·Articulació de la competència conversacional i acadèmica

 

  Després de reflexionar sobre dels diversos components essencials en el TIL i TILC, podem dir que en  definitiva fer servir el TIL o TILC suposa per al professorat haver d’arribar a uns acords a l’hora de planificar qualsevol sessió, per aconseguir que veritablement es puga produir un tractament integrat de llengües o de llengua i contingut.  Alguns d’aquest acords podrien ser per exemple: quins continguts es van a treballar i cóm van a distribuir-se, quins van a ser els criteris e instruments d’avaluació, quines competències es volen desenvolupar, a través de quina unitat d’intervenció es va a basar el procés d’ensenyança- aprenentatge o d’aprenentatge- ensenyança, entre d’altres acords que seria necessari establir.

Per tant, tot i que pensem aquests models tenen innumerables avantatges tal vegada no es podrien aplicar a tots els centres perquè el seu ús no depèn d’un sol professor/a sinó d’un col·lectiu de mestres, inclòs d’una escola. L’ús del TIL o TILC comporta necessàriament una coordinació i cooperació entre els/les diferent membres d’un centre educatiu.

CONDICIONS NECESSÀRIES PER A L’APLICACIÓ DEL TIL I EL TILC

Per a poder desenvolupar aquest models d’educació plurilingüe, s’han de treballar a l’aula una sèrie de condicions o premisses per a assegurar un aprenentatge òptim, aquelles més importants són:

-Grups de treball reduïts.

-Sessions curtes no més de 30 minuts.

-Motivació derivada de l’interés de la tasca.

-Mínima atenció a la forma, sinó a la intenció.

-Prioritat a l’activitat de l’alumnat.

-Constant presència del joc.

 A banda de les nomenades per les nostres companyes nosaltres havem trobat algunes altres més,aquestes són:

-Creació a l’escola d’un context suficient d’ús.

-Realització d’activitats rellevants i significatives.

-Manteniment de la llengua d’instrucció (sols es fa servir la L2 o la LE).

-Desenvolupament d’estratègies cognitives.

-Desenvolupament de la competència social.

-Abastiment continuat de conversació instructiva i activitats de producció conjunta.

-Atenció continuada a aprendre a aprendre.

-Creació d’un ambient de classe relaxat i segur.

-Ús de varietat de gèneres, codis i tecnologies per a aprendre.

-Unió de continguts lingüístics i continguts temàtics.

-Avaluació del resultat i el procés.

 

Si volguereu obtindre més informació sobre TIL i TILC us recomanem aquestes pàgines:

 Introducció al TIL i TILC

http://www.slideshare.net/fredericsentandreu/tractament-integrat-de-llenges-i-continguts-tilc

Components del TIL

http://cefire.edu.gva.es/pluginfile.php/402328/mod_imscp/content/1/components_dun_tractament_integrat_de_les_llenges_al_centre.html

El tractament de llengües: TIL i TILC

http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/docs/TL_Tractament.pdf