Competències i situacions didàctiques.

El passat dimarts, les nostres companyes ens van exposar quines són les competències i situacions didàctiques a l'aula d'infantil.

En primer lloc, analitzarem quines son les competències bàsiques que es desenvolupen dins del àmbit educatiu:

Les competències comunicatives	Les competències metodològiques	Les competències personals	Competències específiques centrades en conviure i habitar el món
1.Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. 2.Competència artística i cultural.	3.Tractament de la informació i competència digital. 4.Competència matemàtica. 5.Competència d'aprendre a aprendre.	6.Competència d'autonomia i iniciativa personal.	7.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 8.Competència social i ciutadana. 9. Competència emocional (en algunes C.C. A.A.)

                            

A continuació, les nostres companyes ens van mostrar una sèrie de seqüències didàctiques per a poder treballar aquestes competències en infantil, i que podemo observar mitjançant la realització d'aquestes. Aquestes són un exemple de com seqüenciar activitats per al nostre alumnat:

• Joc: "Recupere el meu nom".
• En aquesta activitat, que consisteix en buscar el seu nom mitjançant papers que s'han perdut a l'aula, podem observar amb el nostre alumnat les estratègies que utilitzen per identificar el seu nom, la col·laboració que mostren amb els seus companys, i com desenvolupen  e identifiquen els trets del sistema d’escriptura.  

• Joc: "La meua família".
• Aquesta activitat consisteix en que els alumnes realitzen un dibuix i una petita descripció de com és la seua familia. En aquesta activitat, es treballa la competència de la comunicació lingüística, ja que treballaran com comunicar estats d’ànim, sentiments, emocions, i vivències a través del llenguatge oral. A més, podrem observar el vocabulari que utilitzen, el llenguatge corporal que utilitzen, la organització d’idees de en la descripció de les families i els comentaris que realitzen per analitzar les situacions familiars.
• 
  

• Joc: "Què necessitem per a tindre un dia perfecte?"
• En aquest joc, el alumnat realitzará una llista o redacció on diria que és allò que necessita per a tindre un dia perfecte. Aquesta sería un exemple de situació didàctica integral, ja que es tractaria la autonomia e iniciativa personal. En aquesta activitat, podriem observar com transmetre els seus sentiments i emocions.

Altres situacions que s'han de realitzar serien pràctica del text lliure, ja que és l'eix central de intervenció pedagògica. En aquestes tipus de intervencions, es poden treballar habilitats comunicatives com:

• Oral: els xiquets parlen i els escoltem de forma activa, i després sintetitzen la informació i la escriuen en una cartolina.
• Text lliure escrit: es fomenta la construcció de frases, de gramàtica, de vocabulari, i de lectura silenciosa. Fer que observen que la seua escriptura és útil. 

• Altra forma de treballar és mitjançant la correspondència entre escoles o entre alumnes. En aquesta situació didàctica podem situar dues fases:
• Idees prèvies mitjançant activitats de familiarització sobre la correspondència.
• Les cartes col·lectives: on s'ha de crear una carta comú entre tots els alumnes de la classe, i treballar tots els elements que formen la correspondència.  
• Carta individual, on s'arriba a fer una activitat significativa. Per que se intercanviarà cartes amb un company de classe de forma intima durant tot el curs.

• Noves tecnologies, han d'experimentar i utilitzar les noves tecnologies com mitjà per a informar i comunicar-se. Aquesta tasca es pot fer mitjançant la familiarització sobre els ordinadors, distribuir i treballar en grups, escriure un correu electrònic, visitar l’aula o racó d’informàtica, etc.

Preguntes a dur a terme:

Quins tipus de situacions didàctiques trobem a infantil?

Hi han moltes situacions didàctiques a dur a terme a l'aula d'infantil per a treballar diferents continguts i competències. En aquest cas, es tracta de treballar els trets de l'escriptura, saber transmetre sentiments o sensacions, desenvolupar la seua capacitat d'autonomia e iniciativa personal, la pràctica del text lliure, la socialització mitjançant la correspondència entre ells/-es o amb altres centres, o la iniciació al món de les TIC i noves tecnologies.

Proposta de situació integral.

Podríem treballar conceptes matemàtics mitjançant l'educació física. En aquest cas, plantejant-nos treballar els primers conceptes que puguen tindre el alumnat relacionat amb les matemàtiques d'una forma més lúdica i que reforce el seu aprenentatge. Es podrien fer un conjunt de jocs, com una mena de olimpíada matemàtica, on gràcies a un transfons matemàtics, els alumnes gaudisquen aprenent. Per exemple, una activitat podria ser una cursa on al final hi hagueren objectes geomètrics (quadrats, rectangles, triangles...) i deuen tornar-los a la base. D'aquesta forma reforcem allò que han aprés d'una forma activa, lúdica i significativa.

Per a que serveix el text lliure.

El text lliure pot ser una gran ajuda per a lectoescriptura del nostre alumnat. Mitjançant aquest, fem que els nostres alumnes comencen a familiaritzar-se a la lectoescriptura, al codi escrit, etc. A més, al seu lliure, fem que comencen a desenvolupar la seua imaginació i creativitat, a més de al ser una tasca "no obligada", que comencen a tindre gust per escriure.  

·         

LA COMPETÈNCIA ESCRITA EN EDUCACIÓ INFANTIL

                A la classe del dia 5 de novembre, el grup compost per Carolina Bautista, Laura Climent, Miriam Hipolito i Cristina Ferrando, van exposar un treball que tractava sobre la competència escrita en educació infantil.

                En primer lloc vam aprendre que el sistema d'escriptura no s'ha d'aprendre abans d'escriure textos. El coneixement del món es produeix dins d'un procés complex que es dilata amb el temps, y tant l'ús dels textos com el sistema d'escriptura conformen l'escrit.

                Com a docents, hem de crear la nostra metodologia pròpia, però, ens podem guiar per les 4 metodologies més interessants que hi ha fins al moment al respecte:

                -->Ovide Decroly: Proposta pedagògica basada en el respecte pel nen y la seva              personalitat amb l'objectiu de preparar als nens per viure en llibertat, oposant-se a la               disciplina rígida, apostant per crear un ambient motivador amb grups homogenis basats en al globalització, l'observació de la natura i l'escola activa.

                -->Maria Montessori: Proposta pedagògica que afirma que cal començar pel   coneixement dels sons i lletres.               

                -->Celestine Freinet: Proposta pedagògica amb la qual els nens treballen i aprenen amb           tot el que tenen a l'abast.

                -->Lev Vygotsky: Proposta pedagògica amb la qual cal ensenyar a escriure de forma    natural en contexts significatius.

                A més a més, cal destacar que els infants estan en constant contacte amb el mon de l'escrit. Totes les senyals de tràfic, informacions, els camions publicitaris, etc., son un clar contacte amb aquest mon, per tant, aïllar-los d'aquest no hi te cap sentit. Per tant, es proposen 4 metodologies:

                -->Escoltar la lectura de llibres (donat que al escoltar, descobreixen l¡ordre del conte o              narració).

                -->Inici de la producció de textos escrits (introduir de manera progressiva).

                -->Generes discursius com a instruments mediadors.

Es van presentar diversos gèneres a mode d'exemple, per tal de que entrarem un poc en context. Els models presentats van ser:

                -->La Llista: Ordenada i amb una visualització clara, amb relació d'elements d'una          mateixa categoria, ajuden a recordar.

                -->La Carta: Amb diverses parts com lloc i data, salutació, contingut, acomiadament i   signatura, que te un destinatari amb una intenció concrets. El llenguatge ha de tenir en        compte al destinatari i el context, i cal una presentació formal.

                -->La Recepta de Cuina: Es més breu, amb una estructura que consta de títol,                 ingredients e instruccions per la preparació, amb una informació objectiva, precisa i   ordenada. Trobem l'ús d'ordinals i de cardinals amb connectors, i normalment també       imatges.

                -->Menú: L'estructura és el primer plat, segon plat, postres i, si es vol, la beguda, amb               una informació objectiva, clara, precisa i ordenada.

                -->Conte: Amb portada, inici, desenvolupament del conflicte, resolució d'aquest i        situació final, tenen una atenció literària clara. S'utilitzen els verbs en 3ª persona i           passat, i els diàlegs en la narració, amb un alt grau de coherència.

                -->La Notícia: Presenta els verbs en 3ª persona, i te una menor implicació de   sensacions i sentiments.

                -->Els Poemes: Basats en la melodia i el ritme, tenen una intenció estètica, amb una    distribució adequada i elements repetitius interessants per as i les infants donat que                ajuden a recordar.

                -->Els Textos Explicatius: Iniciació en els llibres de consulta, amb un lèxic precís i sintaxi               clara, un ordre en l'exposició, amb apartats i subapartats i amb un gran ús de        connectors.

                Ens van donar, també, algunes activitats per al inici de la competència escrita, encaminades a que l'alumnat observés la importància d'aquesta. Algunes d'aquestes son identificar escrits, ordenar els llibres de l'aula, llegir en veu alta textos interessants, seguir instruccions senzilles, escriure davant de l'alumnat (el professorat), o invitar als xiquets a escriure el seu mon.

                Per tant, la tasca del mestre ha de ser la d'interactuar i donar estratègies, amb escriptures espontànies, dictats a l'adult, construccions col·lectives i copies, etc. Alguns recursos, per tant, per ensenyar el sistema d'escriptura poden ser l'observació del model, buscar els referents, la construcció del repertori de lletres, etc. Cal tenir en compte també el tipus de lletra al primer aprenentatge, tenint estratègies d'intenció docent, i la interpretació de l'alumnat, al igual que l'autoavaluació i la consciencia del que s'aprèn.

                Per finalitzar l'exposició, el grup va organitzar un joc estil "Atrapa un millón", amb preguntes relacionades amb la competència escrita.

                A continuació, resoldrem uns dubtes que es van formular al finalitzar l'exposició:

1.-->En que consisteixen alguns coneixements previs que les xiquetes tenen sobre el sistema d'escriptura?

2.-->En una frase, digueu que aporten cadascun dels autors exposats pel grup.

Freinet: Aprenentatge mitjançant la interacció amb el seu medi.

Decroly: Llibertat i coneixement per realitzar un aprenentatge actiu i productiu per una vida real.

Vygotsky: Ensenyança basada en l'aprenentatge i el desenvolupament cognitiu natural, i no impossat, mitjançant situacions reals.

Montessori: Aprenentatge basat en la percepció dels sons.

3.-->Afegir 3 generes més diversos als exposats del document de competencia escrita.

Horari de classe o de programació setmanal: distribueix les feines que cal fer al llarg del dia, donat que es important, i els ajuda a aprendre a ordenar-se les tasques al llarg del dia per poder realitzar-ho tot de forma ordenada i productiva.

CD's de música: Amb una portada i una contra portada on podem llegir les cançons que hi han a dintre, poden aprendre a gaudir de la música i del significat que en poden traslladar les lletres d'algunes cançons.

Cartells dels noms de les aules: indica informació sobre l'aula a la que van a accedir.

4.-->Que son els objectes portadors i per a que serveixen?

Es tracta d'objectes que contenen informació que poder utilitzar per aprendre a llegir i escriure. Ja sigui des de prensa fins a simples targetes de felicitació, posseeixen un significat y porten una sèrie d'instruccions o de textos que els nens han de desxifrar i entendre per poder obtenir el significat d'aquests. Ens podem fer servir d'aquestos per ensenyar-los la lectura i l'escriptura d'una forma activa, amb constant contacte amb el seu entorn, amb la vida quotidiana.

MODELS D’INTERVENCIÓ DIDÀCTICS

En la classe del dimarts 29 d’octubre, vam parlar dels tipus de models d’intervenció didàctics que podríem trobar, ja que un grup de companyes van exposar aquest tema.

Començàren parlant de la programació d’una unitat didàctica, ja que aquesta integra la programació d’aula, així com, els aspectes a tindre en compte serien:

·         L’aprenentatge significatiu: Deuríem de tenir en compte els coneixements previs del nostre alumnat, els coneixements funcionals (elements de la vida quotidiana o de les pròpies vivències) i els continguts han de ser motivadors.

·         La teoria constructivista de l’aprenentatge: L’aprenentatge es construir amb el que el xiquets i les xiquetes volen aprendre, per la qual cosa hauríem que tenir en compte les vivències, les experiències o els interessos del nostre alumnat.

·         La perspectiva del coneixement globalitzador i relacional: L’aprenentatge es construeix quan l’alumnat estableix relacions entre el contingut y els elements de la seua vida quotidiana.

Per fer una unitat d’intervenció didàctica haurem de adaptar-la al nostre alumnat tenint en compte el tems, l’edat, els coneixements previs i el context de l’aula. A més a més, hauríem de negociar el contingut que volem tractar amb l’alumnat per a finalment poder elegir un model d’intervenció adequat.

Exemples d’unitats d’intervenció didàctica:

UNITATS DIDÀCTIQUES
PROJECTES D’ESCRIPTURA	PROJECTES DE TREBALL	SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
Són projectes que s’organitzen al voltant de la producció d’un text. Per exemple el còmic i la poesia	Són projectes, els continguts dels quals es negocien entre professorat i alumnat.	Unitat d’intervenció on es programa partint de l’activitat i no dels continguts lingüístics.
Enfocament textual.	Enfocament globalitzador i constructivista.	Enfocament textual.
Els contextos habituals en els que es realitzen son la L1 i la L2.	Els contextos habituals en els que es realitzen son la L1 i la L2, així com, la utilització de la LE en l’alumnat competent.	Els contextos habituals en els que es realitzen son la L1i la L2.
La llengua adquireix un significat real.	La llengua s’utilitza en un context real com a mitjà de comunicació oral i escrit.	La llengua s’utilitza en un context real com a mitjà de comunicació oral i escrit.

Finalment, hem fet una activitat conjunta en classe, així que hem dividit la classe en 3 equips grans. L’activitat consistia en que cada grup inventara i explicara una unitat didàctica de manera ràpida, per a fer l’exercici hem repartir els tipus d’unitats didàctiques que podem trobar (projectes d’escriptura, projectes de treball i seqüència didàctica).

Seqüència Didàctica: Les Families.

Ací us adjuntem la seqüència didàctica que hem realitzar per al tractament TIL en la literatura infantil.

http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/27771699

Ampliació de l'entrada anterior

Per ampliar l’entrada del dia 15 d’octubre y l’exposició que varen fer les nostres companyes a classe, hem trobat onze condicions per a un aprenentatge escolar òptim de totes i cadascuna de les tres llengües del currículum.

1. Es partirà sempre de les capacitats i els coneixements inicials dels xiquets i les xiquetes, dels seus interessos i motivacions, i del seu estil d’aprenentatge.  Constructivisme

2. L’entrada d’informació —input— lingüística consistirà en mostres reals i variades (programes de radio o televisió) de llengua en ús parlada o escrita (converses, textos orals o escrits...) a l’abast de les capacitats de comprensió dels alumnes i les alumnes.

3. Els alumnes i les alumnes usaran la llengua com a instrument per a fer coses interessants i funcionals en situacions comunicatives reals o simulades, amb una atenció primordial al missatge i no a les formes lingüístiques.

4. Caldrà motivar els alumnes i les alumnes per a processar els textos orals i escrits, per a realitzar les tasques proposades mitjançant l’ús de la llengua, i per a utilitzar-la en la interacció personal quan el context sociolingüístic ho permeta.

5. Es plantejarà una focalització progressiva en la forma —atenció a les formes fonologicoortogràfiques, gramaticals, lèxiques i textuals— i una reflexió sobre l’ús, inserides dins les tasques comunicatives i d’acord amb les necessitats plantejades per la tasca.

6. Es promouran actituds favorables envers el coneixement d’altres llengües i cultures —especialment les que hi ha establides al currículum oficial, i aquelles representades pels alumnes a les classes—, i tolerància i respecte envers els seus parlants, especialment pel que fa a les llengües minoritzades o pròpies dels alumnes immigrats.

7. S’organitzarà l’activitat centrada en l’alumne/a tot partint de les seues necessitats comunicatives, de manera que els permeta l’assumpció progressiva del control de la interacció i de la responsabilitat del propi aprenentatge.

8. Es corregiran els errors, però no sempre, no tots i no de qualsevol manera. Només es corregiran quan no entrebanquen l’activitat comunicativa dels alumnes i les alumnes, només els que puguen ser assumibles i milloren la seua competència, i de manera que no es menys tinga el seu autoconcepte i provoque una minva en l’assumpció de riscos a l’hora de comunicar-se.

9. La gestió de la classe afavorirà la interacció (en el treball en grup, per parelles, etc.), i un ús sostingut del llenguatge iniciat i gestionat pels alumnes i les alumnes i no controlat sempre pel professor o la professora. Dinàmiques de treball variades (dictats per parelles o corregir els texts dels altres).

10. Es crearà a l’aula un clima càlid i relaxat que proporcione seguretat afectiva (clima favorable a l’aprenentatge, professor amb bon humor o bones relacions comunicatives), que evite l’ansietat per part dels alumnes i les alumnes, i que els facilite la creativitat i l’assumpció de riscos comunicatius.

11. L’avaluació s’integrarà dins el procés d’ensenyament- aprenentatge i no es farà solament al final.

TIL I TILC

SESSIÓ15-10-2013

QUÉ ÉS TIL i TILC?

El TIL (Tractament Integrat de Llengües) és un model d’educació plurilingüe, en el que les diverses matèries corresponents a l’àrea lingüística (valencià, castellà, anglés) es treballen de forma integrada i no com a assignatures independents.

El TILC (Tractament Integrat de Llengua i Contingut) també es un model d’educació plurilingüe que proposa el tractament integrat de llengües, a més, d’altres matèries no lingüístiques com per exemple educació plàstica i visual. Així com, el TILC es fonamenta en quatre principis unificadors (les quatre c) que són: contingut, comunicació, cognició i cultura/ciutadania.

Ens podem fer un idea de tot açò mitjançant la imatge:

 La principal diferència és que en el TIL tan sols es treballa de forma integrada  les matèries d’àmbit lingüístic i en el TILC s’integren aquestes amb altres d’àrea no lingüística, no obstant això, en aquest cas, els continguts lingüístics i comunicatius s’incorporaran als continguts no lingüístics, és a dir, mai es programa de les àrees lingüístiques.

COMPONENTS DEL TIL I EL TILC

L’enfocament integrat de les llengües és un enfocament complex i per tant ha de ser el resultat de la confluència de diversos processos en els quals van prenent-se decisions, basades en principis didàctics i adequades al context en què s’han d’aplicar. Aquests processos són els  components indefugibles els quals podem observar a la taula següent:

 

 

 

Unificació de criteris	Establiment d’un tipus d’enfocament didàctic	Diversificació del tractament	Organització del tractament global / de l’actuació
-Pel que fa a l’adquisició i aprenentatge de la llengua.   -Pel que fa a la consideració de la llengua com a objecte d’aprenentatge.   -Pel que fa al metallenguatge.	-Comunicatiu   -Conceptual   -Experiencial   -Humanístic	Llengua:   -Segons la situació sociolingüística da cada llengua.   -Segons la presencia de la llengua en l’entorn.   -Segons si es fa un ús de la llengua com a vehicle de comunicació o com a objecte d’aprenentatge.   Alumnat:   -Segons la relació de la llengua amb l’alumne.   -Segons la edat i nivell dels aprenents.   -Segons les competències lingüístiques i experiències culturals en les que arriba l’alumnat al centre.   -Segons els possibles retards i dificultats en l’adquisició i aprenentatge de la llengua.	-Pel que fa a l’organització de les llengües:   ·Seqüència i moment d’incorporació de les diferents llengües:   ·Seqüència i moment d’incorporació del tractament sistemàtic de la lectura i escriptura.   -Pel que fa a l’organització dels continguts de llengua:   ·Configuració dels continguts lingüístics en el disseny i aplicació del currículum.   ·Agrupament dels continguts de llengua per al seu tractament didàctic ·El tractament dels continguts de la competència comunia i dels específics de cada llengua.   -Organització de les competències en cada llengua:   ·Articulació de la competència conversacional i acadèmica

 

  Després de reflexionar sobre dels diversos components essencials en el TIL i TILC, podem dir que en  definitiva fer servir el TIL o TILC suposa per al professorat haver d’arribar a uns acords a l’hora de planificar qualsevol sessió, per aconseguir que veritablement es puga produir un tractament integrat de llengües o de llengua i contingut.  Alguns d’aquest acords podrien ser per exemple: quins continguts es van a treballar i cóm van a distribuir-se, quins van a ser els criteris e instruments d’avaluació, quines competències es volen desenvolupar, a través de quina unitat d’intervenció es va a basar el procés d’ensenyança- aprenentatge o d’aprenentatge- ensenyança, entre d’altres acords que seria necessari establir.

Per tant, tot i que pensem aquests models tenen innumerables avantatges tal vegada no es podrien aplicar a tots els centres perquè el seu ús no depèn d’un sol professor/a sinó d’un col·lectiu de mestres, inclòs d’una escola. L’ús del TIL o TILC comporta necessàriament una coordinació i cooperació entre els/les diferent membres d’un centre educatiu.

CONDICIONS NECESSÀRIES PER A L’APLICACIÓ DEL TIL I EL TILC

Per a poder desenvolupar aquest models d’educació plurilingüe, s’han de treballar a l’aula una sèrie de condicions o premisses per a assegurar un aprenentatge òptim, aquelles més importants són:

-Grups de treball reduïts.

-Sessions curtes no més de 30 minuts.

-Motivació derivada de l’interés de la tasca.

-Mínima atenció a la forma, sinó a la intenció.

-Prioritat a l’activitat de l’alumnat.

-Constant presència del joc.

 A banda de les nomenades per les nostres companyes nosaltres havem trobat algunes altres més,aquestes són:

-Creació a l’escola d’un context suficient d’ús.

-Realització d’activitats rellevants i significatives.

-Manteniment de la llengua d’instrucció (sols es fa servir la L2 o la LE).

-Desenvolupament d’estratègies cognitives.

-Desenvolupament de la competència social.

-Abastiment continuat de conversació instructiva i activitats de producció conjunta.

-Atenció continuada a aprendre a aprendre.

-Creació d’un ambient de classe relaxat i segur.

-Ús de varietat de gèneres, codis i tecnologies per a aprendre.

-Unió de continguts lingüístics i continguts temàtics.

-Avaluació del resultat i el procés.

 

Si volguereu obtindre més informació sobre TIL i TILC us recomanem aquestes pàgines:

 Introducció al TIL i TILC

http://www.slideshare.net/fredericsentandreu/tractament-integrat-de-llenges-i-continguts-tilc

Components del TIL

http://cefire.edu.gva.es/pluginfile.php/402328/mod_imscp/content/1/components_dun_tractament_integrat_de_les_llenges_al_centre.html

El tractament de llengües: TIL i TILC

http://www.cece.gva.es/ocd/sedev/docs/TL_Tractament.pdf

 

Anàlisi del llenguatge a l’educació infantil segons el currículum

La classe anterior la dedicarem a les presentacions dels temes. En aquest cas, la presentació del primer equip tractava de realitzar un anàlisi del llenguatge a l’educació infantil seguint els criteris que estableix el currículum.

Un aspecte que hem de tindre en compte és la necessitat que tenen els xiquets/es per comunicar-se. Aquests o poden fer per mitja de diferents llenguatges o expressions com són l’expressió plàstica on els infants poden expressar el que veuen al seu entorn, el llenguatge musical on podem treballar cançons per a que tinguen interès cap a la música, l’expressió corporal per a que expressen els seus sentiments i per últim el llenguatge oral i escrit ja que els xiquets/es han de ser conscients que estan immersos en una societat multicultural i multilingüe. Per tant, l’escola ha de educar en la interculturalitat i realitzar accions compensadores per afavorir a aquest aspecte.

D’altra banda, en aquesta presentació hem analitzat el tres primers blocs de continguts que estableix el currículum. Aquest són:

1.   Les llengües i els parlants: Conèixer que existeixen dos llengües oficials i necessàries per a desenvolupar-se en la societat.

2.      El llenguatge verbal: Escoltar, parlar i conversar. Evitar el llenguatge col·loquial.

3.      La llengua com a instrument d’aprenentatge. Objectius específics del valencià i del castellà.

A les conclusions que arribem és que els infants han de ser conscients de la  diversitat lingüística i sociolingüística i que han de tindre una actitud positiva per tal d’adquirir un aprenentatge progressiu. A més, nosaltres com ha futur docents hem de programar activitats que es puguen aplicar i que s’incloguen en la llei vigent.

Per últim, després d'aquesta presentació  hem de tindre en compte com a futurs docents que la primera necessitat que tenen en infantil és la de comunicar-se ja que   aquest imaginen i troben elements de comprensió del món que els envolta entre ells, la família, la societat i l’entorn. Per tant, l’escola ha de facilitar recursos per a que els xiquets puguen comunicar-se. Així mateix, relacionem l’educació plàstica amb la necessitat de comunicar-se ja que per mitjà d’aquesta poden expressar les seues vivències i fantasies. Aquesta també està relacionada amb la creativitat, la sensibilitat i l’emotivitat.

D'altra banda, a les nostres activitats han d'estar presents les funcions del llenguatge que treballem a l'etapa d'infantil. Aquestes són la comunicativa, la representativa i la creativa o lúdica. Exemple d'activitat:

L'activitat que proposem per a treballar aquestes funcions és la de crear amb l'ajuda del mestre una cançó sobre les rutines. Per tant, abans de començar l'activitat preguntaríem als infants que desdejunen, a quina hora es desperten, que fan després de despertar-se, etc. Una vegada això entre tots i totes crearíem la cançó tenint en compte la majoria de rutines que fa cadascú. Així mateix, aquests mentre la cantem han d'anar realitzant-ho mitjançant mímica. A més, recalçaríem la cançó amb imatges per a què els xiquets/s'identificaren visualment el que estem cantant.

Així mateix, el codi escrit a infantil el treballem per mitjà de l'escriptura. A més, els xiquets abans d'entrar a l'escola ja han estat en contacte amb l'escriptura, ja que es tracta d'un objecte cultural que està present a tots els àmbits en el que es desenvolupa l'infant. Per tant, l'apropiació de la llengua escrita s'aconsegueix mitjançant el coneixement del sistema d'escriptura.

Pel que fa al llenguatge verbal, trobem almenys tres competències comunes per a les tres llengües:

1.      Iniciativa, interès i participació en la comunicació oral en les situacions de la vida quotidiana en l'aula.

2.      Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació.

3.      Ús progressiu de les estratègies bàsiques per a la comprensió.

Per últim, proposem una aplicació per a treballar a l'educació infantil. Es tracta del "jclic", una eina que permet al professorat crear amb facilitat recursos educatius digitals. Aquest està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, paraules creuades, etc.